L'Hereu Riera

En aquest país hem d’estar defensant contínuament tota mena de coses òbvies, tan òbvies que cap altre país d’Europa (si exceptuem el País Basc i la pobra Galícia, pobles germans de fatigues) no ha de perdre ni un minut ni cap energia a defensar-les perquè a/ ja tenen un Estat que se’n cuida i b/ no tenen al costat cap país (revestit d’Estat) que els estigui atacant contínuament.
És també una obvietat, això que acabo de dir, i tanmateix en aquestes estem: com que no hi ha maneres que aquest etern, cansadíssim, litigi entre aquest país i el del costat de ponent surti de la consideració d'”afern intern espanyol” i sigui assumit per Europa com un conflicte que afecta la Unió, és a dir, com que no hi ha ningú que ens defensi de la rapinya espanyola en tots els ordres (econòmic, lingüístic, social, cultural, educatiu, esportiu, de projecció exterior…), ens hem d’espavilar sols. Hem de lluitar nosaltres sols contra aquest adversari malvat i insidiós armat fins a les dents i que encara té la pretensió de fer creure de cara enfora i de fer-nos creure (a nosaltres mateixos, que ja són galtes!) que formem part de la mateixa societat, de la seva supercalifragilísticaespialidosa nació.
Una nació amb vocació de metomentodo i sobretot ben armada, efectivament, per ser intrusa com una fura allà on no la demanen; i que té, entre el seu equipament militar, una arma perillosíssima i més que eficaç: la judicial, que presenta la particularíssima característica de ser jutge i part, una descaradura que té l’avantatge, sobre els rifles, les bombes i els tancs, que aquesta, camuflada com a eina perfectament democràtica, passa desapercebuda a propis i estranys, a dins i fora de les fronteres estatals. Jugar fent trampes té això: que mentre no et descobreixin, sempre tens les de guanyar. I aquí el desentranyable Estat castellà s’hi aplica a fons, a fe de Déu!
Ara mateix ens tenen entretinguts en la més vomitiva de les seves agressions: contra la immersió lingüística a les escoles catalanes, que arriba, recordem-ho, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional (jutge i part) que va trinxar, esmicolar i inutilitzar l’Estatut de Miravet.
Amb la humiliació no n’hi va haver prou, i ara volen treure’n els resultats pràctics que s’incloïen en les seves previsions, i d’aquella sentència en penja una altra, com l’espasa de Dàmocles, del Tribunal Suprem que pretén entaforar el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament.
¿Què tenim aquí per contrarestar aquesta demolidora arma de destrucció massiva? Doncs, per variar, una nova campanya, que rima amb canya: una canya per lluitar contra l’elefant judicial. Però no hi ha res més a mà, de moment.
Així doncs, la campanya l’ha engegat www.escolaencatala.cat a través de la seva plana web, des de la qual donen publicitat a la Llei Defensem l’Escola en Català, presentada al Parlament de Catalunya per “blindar el català com a única llengua vehicular” i que de manera succinta expliquen aquests cinc punts:
article 1: “El català, única llengua vehicular del sistema educatiu”
article 2: “El català, única llengua de la comunitat educativa, ad intra i ad extra”
article 3: “Els estudiants universitaris tenen dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana”
article 4: “El català, única llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut”
article 5: “El català, única llengua dels docents”

Al mateix temps, a la plana web, entre altres iniciatives, com la de sumar voluntaris per recollir signatures en favor del blindatge del català com a llengua vehicular, es convida tothom a enviar un correu als jutges del TSJC perquè reconsiderin l’actitud presa pel tribunal espanyol en aquest contenciós. El text de la carta és el següent:

Il·lustríssim/a Senyor/a Magistrat/da de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,

Properament el Ple de la Sala de Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la qual vostè en forma part, deliberarà, votarà i fallarà respecte a l’execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya. Davant d’aquest fet, m’agradaria fer-los un seguit de consideracions.

El català és una llengua mil·lenària amb una llarga i rica tradició en tots els àmbits culturals i durant segles ha estat un element vertebrador i de cohesió de la societat catalana. Durant diverses etapes aquesta llengua ha estat menystinguda, prohibida i perseguida. Amb l’arribada de la democràcia i l’autogovern començà un lent procés de recuperació de la llengua catalana, un procés en el qual els elements nuclears han estat la Llei de normalització lingüística, la creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i, sobretot, el sistema d’immersió lingüística a l’ensenyament català, pel qual totes les matèries són impartides en llengua catalana, excepte l’ensenyament d’altres llengües.

L’escola catalana en català és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, com així ho avalen diferents estudis a nivell nacional i internacional. La immersió lingüística és la garantia per pal·liar el greu desequilibri que viu el català i donar-li prestigi social, i impossibilita el trencament de la societat catalana en funció de l’origen de les persones.

Per tot plegat, preguem que tingueu presents tots aquests elements d’un sistema educatiu que gaudeix d’un amplíssim consens de la societat catalana a tots els nivells: en l’àmbit de la societat civil, d’entre les forces polítiques i molt especialment entre la comunicat educativa.

Tot esperant que tingueu en consideració aquest escrit i resolgueu favorablement el recurs del Govern de Catalunya, a fi que l’única llengua vehicular de l’ensenyament a les nostres escoles continuï sent la llengua catalana, sense re-introduir una llengua espanyola que com a vehicular va ser imposada per la dictadura, rebeu una cordial salutació.