Club 7 Cinema

Hundstage / Dog days / Días perros / Canicola, la primera ficció de l’austríac Ulrich Seidl (6 històries dramàtiques entrelligades, en uns dies de canícula estiuenca als afores de Viena) el va donar a coneèixer a la cinefília d’arreu del món; per bé que l’home atresora una trajectòria prou sòlida i reconeguda com a documentalista de la part fosca (personatges marginals, situacions socials galdoses… l’altra cara de la brillant Europa comunitària i, sobretot, el costat d’Àustria que no li agrada gaire de reconèixer a la poderosa extrema dreta d’aquell país. Ulrich Seidel s’estrena en la competició de Canes amb Import Export (l’encreuament dels destins duna ucraïnesa i un austríac…). Les notes que he confegit sobre Ulrich seidl, a “Vull llegir la resta de l’article“.

Fotografia: Ulrich Seidl

Naixement 1952 (Viena, Àustria)

Formació Estudia cinema a la Wiener FilmAkademie

Carrera (director i guionista, productor, director de fotografia,)

Guionista. Ha escrit els guions dels films que ell mateix ha dirigit. Des de Hundstage (2001), comparteix aquesta tasca amb Veronika Franz. En alguna ocasió, entre els primers documentals, també ho havia compartit amb un dels col·laboradors –fotògraf i també cineasta, Michael Glawogger–.

Director. Documentalista, fins al 2007 només ha signat dues ficcions: Hundstage (2001) i Import Export (2007), en què la petja documental és notòria. Certament, els seus documentals sempre han tingut un discurs propi, crític amb la humanitat.

Debuta el 1980 amb un curtmetratge documental, que donarà pas de seguida a migmetratges i llargmetratges, sempre documentals. Al llarg de tota la dècada dels noranta obté un reconeixement especial i se li remarquen especialment tres treballs: Good News (1990), Animal love (1995) i Models (1999). Ran d’ Animal love, Werner Herzog –que inclou Siedl a la llista dels seus 10 cineastes preferits– ha manifestat: Al cinema, mai abans no havia vist tan directament l’infern.

El 2001 signa la seva primera ficció –per bé que feta a la manera d’un documental–: Hundstage / Dog Days (2002). Presentada a Venècia 58, guanyà el gran permi del jurat.  La carrera de documentalista, però, no la deixa i no signa una nova ficció fins cinc anys més tard: Import Export (2006).

Productor. De productor, fins a 2007, només n’ha exercit en els dos primers films –en què feia una mica de tot– i en els dos darrers. Cal tanmateix remarcar l’equip que formen amb els seus col·laboradors, alguns dels quals passen de l’àmbit fotogràfic o del muntatge a la producció i després tornen al seu àmbit originari: Hans Selikovsky, Peter Zeitlinger, Michael Glawogger… en unes combinacions que revelen autèntica formació d’equip de cineastes, polivalents i liderats per Seidl. En la producció dels seus films, el nom que més destaca, perquè en més films ha estat el productor, és Erich Lackner. Import Export (2007) l’ha produïda Seidl a través de la “Ulrich Seidl Film Produktion”.

Director de fotografia. Reflex de fins a quin punt s’implica Seidl en la realització dels seus documentals és que excepcionalment, per manca de mitjans o pel que sigui, alguna vegada ell n’assumeix gairebé tota la feina tècnica, inclosa la fotogràfica. Crec que això el converteix, també a ell, en un més d’aquest equip de cineastes que lidera.

Temàtiques

Soledat i brega contra la solitud (travessant frontera per trobar dona; solters que remenen catàlegs d’asiàtiques; afectivitats substituïdes per animals; delitoses fantasies sexuals)

Les pulsions somortes que sobreïxen quan tenen l’oportunitat de fer-ho

Sexe excèntric, si no patològic.

Obsessions.

Àustria, la gent. Detecto documentals sobre immigrats.

Estil

Documentalista. Llegeixo al catàleg de Venècia 58 –any 2001–, tot parlant dels seus famosos documentals de la dècada dels noranta: La nitidesa amb què retrata la humanitat en els seus moments de màxim aïllament i intimitat ha provocat nombroses discussions sobre el mètode de crear l’autenticitat.

Moments crus i autèntics, per revelar una visió galdosa de la humanitat –catàleg 41SC Canes–

Retrat ferotge, despietat, pujat de to –FIPRESCI, sobre Hundstage

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!