Club 7 Cinema

El pintor neoexpressionista novaiorquès Julian Schnabel signa el tercer llargmetratge de la seva carrera cinematogràfica, Le scaphandre et le papillon, que és tant co dir la seva tercera biografia. Especialitzat (pel que es veu) en “biopics” de personatges públics (Bàsquiat, Before Night Falls) i tanmateix amb una vida al marge, a Le scaphandre et le papillon reconstrueix ara la història de l’exdirector de la revista “Elle”, autor d’un llibre dictat amb l’ull, única part del seu cos que té moviment, després d’haver quedat totalment paralític. Algunes notes sobre Julian Schnabel, a “Vull llegir la resta de l’article“.

Fotografia: Julian Schnabel (a la dreta) i part dels actors de Le Scaphandre et le Papillon

Naixement 26.10.1951 (Brooklyn, Nova York, EUA)

Elements biogràfics Sent prou jove, amb la família es desplacen a Brownsville, Texas.

Casat amb Olatz Lopez Garmendia –que apareix, acreditada o no, a totes les pel·lícules d’ Schnabel. Tenen 3 fills, 2 dels quals són bessons.

Formació Universitat de Houston, Texas.

Pintor A la dècada dels vuitanta, abans de començar la carrera cinematogràfica, aconseguí un cert renom com a pintor neoexpressionista. La seva obra ha estat exposada en galeries d’art d’arreu del món i se l’ha arribat a conèixer com a “l’autoproclamat lleó del món artístic de Nova York”. Manté plenament la seva activitat artística.

De l’àlbum dels Red Hot Chili Peppers, “By the way” (2002), en féu les pintures, fotografies i direcció artística.

Carrera (Director i guionista, productor, actor, músic)

Director. El 1996, debuta al cinema amb una pel·lícula que parla del món artístic de Nova York, que ell coneix perfectament: el “biopic” Basquiat, en què congria la plana major del show bussines “independent”, amb David Bowie en el rol d’ Andy Warhol. El 2000 torna amb un altre “biopic”, el de Reinaldo Arenas, Before Night Falls, amb un Javier Bardem esplèndid i que literalment salva la funció. Novament, en papers secundaris, reuneix cineastes “independents” com Skolimovski o Babenco, personalitats com Sean Penn i Patrícia Reyes Spíndola, i segueix comptant amb figures d’un cert món novaiorquès, com Michael Wincott. Per altra banda, no s’està de tenir Johnny Depp al repartiment i la dona –Olatz López– i mitja família seva, també. Before Night Falls situa Schnabel en el remolí dels Oscar, per bé que és Javier Bardem qui realment ho capitalitza. Schnabel salva els mobles dins del cinema independent, de manera que els ISA –tot i que només premien Bardem– el nominen a ell a la pel·lícula i al director de fotografia –a més de Bardem, esclar!–.

Tarda 7 anys a dirigir una nova pel•lícula, que torna a ser un “biopic”, en aquesta ocasió d’una altra figura vinculada al món de l’entreteniment –l’antic editor de la revista “Elle”–, per bé que mostrat en la seva lluita per comunicar-se amb el món, després de quedar paralític.

Guionista. Ha escrit els guions de les seves dues primeres pel·lícules. No, el de la tercera.

Productor. A Before Night Falls, ell i la seva dona consten com a productors executius.

Temàtiques

Les bambalines del món artístic de Nova York. El preu de la fama: amistat, amor, vida.

“Biopics” d’artistes reconeguts i tanmateix en conflicte amb la societat, fins a la mort (Bàsquiat –marginal, rosegat per l’èxit, mor jove–; Reinaldo Arenas –homosexual a la Cuba castrista, que la pateix, se suïcida, tenint la SIDA–). Biopics d’homes vitalistes.

Estil

Poc valuós, molt discret –si més no, pel que mostra a Before Night Falls–. Un cinema de personatges a contracorrent o amb la vida al marge, fet de manera convencional, potser més despullada i bruta que no la convenció Hollywood; però, en el fons, formalment no gens ni trencador ni dotat de personalitat especial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!