Els directors/ores de Canes 2007: Marjane Satrapi i V. Paronnaud “Winshluss”

Marjane Satrapi ha explicat en un còmic la seva experiència com a adolescent deseixida a l’Iran de la revolució islàmica i l’exili i aventures juvenils a Àustria, l’intent frustrat de tornar a viure al seu país i la decisió final d’anar-se’n. “Persèpolis” ha estat un èxit de vendes a escala mundial, manta vegades guardonat (en català, editat per Norma) i ara l’ha dut a la grana pantalla, amb la col·laboració del també dibuixant Vincent Paronnaud, àlies Winshluss. És així que Persèpolis es presenta en competició a Canes, amb (deixeu-m’ho dir) serioses possibilitats d’endur-se premi, oimés perquè Stephen Frears en presideix el Jurat. Algunes notes sobre Marjane Satrapi i Winshluss, a “Vull llegir la resta de l’escrit“.

Fotografia: Persèpolis

MARJANE SATRAPI

Naixement 1969, a Rasht, a la regió de Guilan, a la vora de la mar Càspia.

Elements biogràfics. Creix a Teheran. Exilada voluntàriament a França des de 1994, es considera ben iraniana: França és com la meva dona i l’Iran com la meva mare (..) boja o histèrica, la mare sempre és la mare! –ha declarat–.

Formació. Estudia a l’Institut Francès de Teheran, acaba la secundària a Viena. Torna a Iran i entra a una escola d’art. El 1994, a Estrasburg segueix amb la formació artística.

Autora de còmic. Arribada a París, Marjane Satrapi topa amb uns dibuixants que la fan entrar a l’ Atelier des Vosges, referència de grans noms del còmic contemporani. Els explica històries de família, d’avantpassats castrats, d’oncles suïcidats, de fuetades… és a dir, una certa panoràmica de la vida quotidiana a l’Iran. Sentint-l’hi aquestes històries, li demanen que les expliqui en un còmic. En un primer episodi, “Persèpolis 1” (L’Association, novembre 2000), Marjane repassa la història de la seva família, tot relatant els seus primers deu anys de vida, fins a la caiguda del règim del Xa i el començament de la guerra amb l’Irac. De seguida, el llibre triomfa  (Prix Alph’art Coup de Coeur à Angoulême 2001, Prix du Lion en Belgique, prop de 20 000 exemplars venuts en un any…).  A “Persèpolis 2” (L’Association, octubre 2001), explica la guerra Iran-Irac i la seva adolescència fins que se’n va a Viena, als 14 anys, i l’èxit continua (Prix Alph’art du meilleur scénario à Angoulême 2002, Prix France Info 2002). “Persèpolis 3” i “Persèpolis 4” els ha publicat Libération, com a avanç editorial, i relaten l’exili a Àustria i el retorn a l’Iran. L’octubre de 2004, ha rebut el guardó de “Còmic de l’any”, a la Fira del Llibre de Frankfurt. Entre el 4 volums, ja són més de 400.000 exemplars venuts a França i més d’ 1.200.000 a la resta del món, havent estat traduïts fins ara a una vintena de llengües. Als EUA també s’ha convertit en un èxit i, significativament, hi ha llibreries que tenen els volums a les prestatgeries de llibres polítics. Hi ha més de 160 col•legis i universitats que l’han introduït al programa d’estudis.

En català,  Norma ha editat (2005) en un sol llibre, els 4 volums de “Persèpolis”.

Un nou llibre de còmic, “Poulet aux Prunes” (en castellà, “Pollo con ciruelas”, Norma Editorial, 2005), ha valgut a Marjane Satrapi el premi de Millor Àlbum a Angoulême 2005.

Carrera al cinema 
Des de 2005, Marjane Satrapi s’ha centrat en l’adaptació a la gran pantalla de Persèpolis, compartint-ne el guió i la direcció amb Vincent Parronaud, àlies Winshluss

VINCENT PARONNAUD,àlies WINSHLUSS     

Nascut a començament dels anys setanta, a La Rochelle, és una figura destacada del còmic “underground”. L’ humor negre i desencaixat, el gust per la immoralitat i el regirament dels mites i dels clixés socials el converteixen en un autor marginal i sensible, definitivament provocador. Amb el seu amic i col·lega Cizo, han creat “Monsieur Ferraille”, personatge guillat i decadent. Figura emblemàtica de la revista “Ferraille illustré”, Winshluss n’és el redactor en cap, conjuntament amb Cizo i Felder. Per descomptat, és a l’origen de les exposicions « Supermarché Ferraille » i « Musée Ferraille ».  En solitari, Winshluss ha publicat « Super Négra » el 1999, « Welcome to the Death Club » et « Pat Boon – Happy End » tots dos el 2001. L’abast del seu públic s’ha eixamplat gràcies a les nominacions obtingudes al Festival d’ Angoulême el 2004, per « Smart Monkey », i el 2007, per « Wizz et Buzz » –amb Cizo–.

Paral·lelament a la seva tasca de dibuixant, Winshluss ha codirigit, sempre amb Cizo, 2 curtmetratges d’animació : « O’ Boy, what nice legs » (en blanc i negre, durada 0h01, any 2004; premis Canal i a  l’Etrange Festival de París, entre altres) i « Raging blues » (també en blanc i negre, durada 0h06, any 2003, premi de la Premsa als Lutins de París, seleccionat a més de 30 festivals arreu del món, d’entre els quals, el Festival Internacional d’Annecy,  Festival International del curtmetratge de Clermont-Ferrand).

Vincent Paronnaud és igualment músic. Des de 1994, conjuntament amb Olivier Bernet –compositor de la banda sonora de Persèpolis– lidera la banda “Shunatao”

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *