Club 7 Cinema

Podem consultar la programació del 9è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, clicant aquí: 

BAFF 2007 Programació

D’entre el munt de films orientals que s’han seleccionat, permeteu que en remarqui alguns.

Per seguir cal anar a “Vull llegir la resta de l’article“

Syndromes and a Century / Sang Sattawat, d’Apichatpong Weerasethakul (director per a mi excessivament sobrevalorat, però que indiscutiblement ha desfermat interés en tot un ampli sector de la crítica i a qui coneixem especialment per Tropical Malady).

Still Life / Sanxia Haoren, de JIA Zhangke (Lleó d’Or al darrer Festival de Venècia, consagrant aquest autor xinès, a qui la Filmoteca de Catalunya ha dedicat fa ben poc un cicle i del qual, al BAFF de 2005 vam poder veure The World). En aquesta edició 2007 del BAFF, de JIA Zhangke podrem veure tambés l’aclamada Platform/Zhantai (2000) i Pickpocket / Xiao Wu (1997).

Palau d’estiu / Summer Palace / Yihe Yuan, de LOU Ye. Anar a veure aquesta pel·lícula serà tot un acte en favor de la llibertat d’expressió; atesa la persecució a què les autoritats xineses han sotmès aquesta cinta sobre els fets de Tian An Men i al seu director, per haver-se negat a passar pel ribot de la censura. Del film, en vaig parlar ran de la presentació al Festival de Canes de 2006, en aquests termes: “Summer Palace, del xinès Lou Ye, és la crònica de l’exaltació i posterior frustació de la generació de joves que, enduts pel miratge de canvi que experimentava el país, van ocupar la pequinesa plaça de Tian An Men la primavera de 1989 i van topar amb la realitat d’un règim antidemocràtic i diposat a conduir la transformació imparable de la Xina. La pel·lícula defensa que el canvi, aquella generació el va fer, a nivell personal, en forma de costums i que Tian An Men va ser-ne l’esclat, com el maig del 68 per al jovent europeu. Per a tractar-ho, Lou Ye explica les aventures sentimentals d’un noia de la Xina profunda i no gens polititzada, que va a la Universitat de Pequín i, en aquell ambient d’alliberament, s’embolica en un perillós joc d’amor i possessió amb el noi que l’ha duta a la plenitud sexual. El que té de descoberta tot aquest desfici, s’acaba radicalment, coincidint amb el final de la revolta estudiantil. Després, la seva vida i la dels seus companys, roda pel pedregar del desamor i la infelicitat. Aquest recurs al sexe com a metàfora resulta certament  molt bogadejat i, francament, els arriscats perills emocionals que la noia tria són tan peculiars, que s’acaba esvaint bona part del caire al·legòric perseguit. Això no treu que Summer Palace ens documenta sobre una experiència individual i col·lectiva, de la qual, per fer-ne una pel·lícula a la Xina de 2006, encara s’ha de recórrer a filmacions semiclandestines, en penoses condicions de producció, com és el cas. Lou Ye, amb aquestes limitacions, en treu un notable partit, per com treballa el muntatge i mou la càmera, aconseguint que aquesta ficció traspuï efectivament el tremp de qui, delerós, mostra el que ha viscut”. Al BAFF 2007, de LOU Ye també es passa Suzhou River / Suzhou He (2000) i de debò que és una llàstima que no en projectin Purple Butterfly (2003), una obra complexa i de gran virtuosisme, que barreja destins individuals i col·lectius, a través d’una història d’amor en el context de la invasió japonesa de la Xina.

I don’t want to sleep alone / Hei Ya Quan , de TSAI Ming-liang. Com us ho diria. A mi em fascina el cinema de TSAI Ming-liang, que ben poc predicament té al nostre país. Fent-se ressó del reconeixement i la personalitat artística d’aquest cineasta, el BAFF li ha programant en anys anteriors: I allà quina hora és? (2001) i Good Bye, Dragon Inn (2003). Sitges, si la memòria no em falla, li seleccionà El forat / The Hole (1998) i El sabor de la sandía / Le saveur de la pastèque / Tian bian yi duo yun / Il gusto dell’anguria /The Wayward Cloud (2005), fins ara l’únic títol de TSAI que s’ha estrenat a Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Tan a prop del paradís / So Close to Paradise / Biandan, de WANG Xiaoshuai. L’estrena fa poc mesos de Shangai Dreams (2005) a les pantalles de Catalunya, les Illes i el País Valencià va permetre el retrobament amb l’autor de l’exitosa i més reeixida La bicicleta de Pekín (2002). Ara, el BAFF 2007 ens porta una plausible, sensible i intimista pel·lícula del 2002, que parla del difícil encaix a ciutat d’uns nois de la ruralia, reflex dels canvis socials i culturals que estan regirant el país.

Per anar al cel, primer has de morir / To get fo heaven first you have to die / Bihisht Fa, de Djamshed Usmonov. D’aquest film tadjik, en vaig fer esment en un article de desembre, tot parlant del Cinema d’autor del Kazakhstan, abans de Borat; perquè la reflexió que hi feia permetia que l’esténgués al Tadjikistan. I, coincidint amb la projecció del film al BAFF, miraré de parlar-ne més detalladament.

Del BAFF 2007, evidentment, hi ha moltes més coses a dir. per exemple, que en dedicar a la Xina la secció “País convidat”, ens permet recuperar algun títol antic de Zhang Yimou i de Chen Kaige, així com veure per fi alguna de les pel·lícules clau dels cineastes de la sisena generació. Jo, ara, tan sols he volgut ressenyar el que m’ha semblat més destacable.

Una informació completa de la 9a edició del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, la tenim clicant al web oficial. Igualment, us recomano i molt que seguiu el bloc de Judith Vives, Espaiisidor.blogspot, pel coneixement i interés que té del cinema asiàtic.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!