Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 de febrer de 2007
1 comentari

Shortbus: festa de la carn abans de Carnestoltes

Shortbus, de John Cameron Mitchell, celebració del que encara queda de  vida disbauxada en cert univers “underground” de Nova York, amb un bon farcell d’orgies, de sexe explícit de tota mena de tendències (per bé que amb predomini de l’opció gay-lèsbica) i amb una autèntica rua de cossos, fal·lus, sessions sado, petons i més petons, transvestits pintorescos… que desfilen per davant de la càmera, s’estrena significativament a Catalunya, el País Valencià i les Illes, com qui diu a les portes de Carnestoltes (quan a la Catalunya Nord n’han disposat des del 8 de novembre de 2006 i a l’Alguer, del 24 de novembre de l’any passat).

Ja en parlarem; però ara, el que vull remarcar és la cosa del pòster de la pel·lícula. Quan es presentà la pel·lícula a Canes (fora de competició), el dibuix d’una orgia, amb tot de cossos rebregant-se, era el que presidia el cartell i tot el material publicitari. Ara, quan s’ha anat per estrenar-la, a més d’aquest pòster se n’ha fet córrer un altre (que és el que més s’està difonent) en què els protagonites van tots vestits i estan estirats a terra, de cap enlaire i com si fossin en un simpàtic anunci de “Coca-Cola” o d’allò que en deien “Viva la gente” /”Up with people”. He reproduit els dos pòsters, adjunts a aquest post, i us proposo que els compareu.

 

  1. El cartell a l’estil “Coca Cola” sembla pensat per un publicista amb mala bava (jo que sóc un xic pervers, ja disfruto pensant en els equívocs que provocarà), però té una explicació molt senzilla: als EEUU hi ha un organisme maligne anomenat MPAA (Motion Picture Association of America) que vetlla pel que han i no han de veure els espectadors americans. Aquest organisme censor, no només decideix quines pel·lícules es poden veure als multicinemes i quines no, sinó que també s’encarrega d’autoritzar quins cartells s’hi pengen. El cartell original de SHORTBUS (que per cert, em sembla molt elegant) no els deuria agradar gaire i en van encarregar un altre. El nou cartell, que consistia en un grapat de gent alegre i somrient dins el dibuix d’un fal·lus que ejaculava (sic.) el títol de la pel·lícula, encara els va agradar menys i finalment es va acabar imposant el cartell que comentes, que no és res més que la fotografia de la gent maca de dins el fal·lus del segon cartell. Em sembla recordar que a l’estat espanyol no hi ha cap organisme censor que vetlli pel que podem i no podem veure (recordeu la polèmica que va aixecar, ara ja fa uns quants anys, un anunci de llenceria femenina situat al carrer Aragó de Barcelona, “culpable” de desviar l’atenció dels conductors?), però el màrqueting acostuma a venir imposat de fora i, esclar, gràcies als ianquis ens hem quedat sense veure el cartell berro! Què hi farem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!