Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
A la foto de l’apunt podem veure uns nois i unes noies molt feliços/es. Estan construint una piràmide a l’hora d’educació física al gimnàs de l’Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges (Garraf). Són els i les alumnes de la meua tutoria, de 4t ESO A. Ja he parlat sobre ells en diversos apunts anteriors i he deixat constància per escrit de la meua estima per ells/es. S’ha acabat el període d’exàmens del primer trimestre. Ahir dimecres, a la tarda, vàrem tenir la junta d’avaluació. Com vàrem acabar tard, va tocar-me quedar a passar la nit a una pensió de Sitges. Ja havia pogut consultar la majoria de les seues notes al programa Saga del departament d’ensenyament de la Generalitat. Estic molt satisfet perquè en general han anat molt millor del que em pensava. N’ hi ha unes quantes que ho han aprovat tot, la qual cosa no havia passat a la pre-avaluació de finals d’octubre, així com d’altres les notes dels quals són força bones mostrant un rendiment força positiu. Quant a l’anglès, hi ha hagut un excel·lent i quatre notables, i molt pocs suspesos… Es veu que el profe és una mica tolerant a l’hora de posar notes…
Aquest somriure que podem veure a les seues cares es podrà repetir. No hi ha cosa més bonica que el somriure d’un infant i d’un adolescent. Són moments de joia irrepetibles a un institut, els quals enyoro de debò. Del meu període de batxillerat, al Joaquim Bau de Tortosa (Baix Ebre), 1981-85, recordo amb gran estima alguns amics inoblidables. I algun professor, com l’ancià Manel Pérez Bonfill, al qual dedicaré l’apunt de demà divendres. en la seua faceta com a escrptor, ja que comentarem el seu darrer recull de contes al Club de lectura de la biblioteca de Tortosa. Dels dos primers cursos, hi ha l’Agustí Ribes, de La Cava, i el Guillermo Príncep, de l’Aldea, amb els quals he continuat tenint relació durant aquests anys. De 3r BUP i COU hi ha un nom molt especial: l’Àlex Castells, de Santa Bàrbara (Montsià), al qual li vaig dedicar un emotiu apunt quan la victòria del Barça a la Champions a Roma, ja que ha tingut una desgràcia física irreparable i penso molt amb ell cada cop que guanya el Barça, equip pel qual sentíem gran passió tots dos durant la nostra època estudiantil. Àlex era un dels nois més guapos de l’institut. Estava fent una interessantíssima carrera com a músic professional, i una desgràcia física li ha donat poc sentit a la seua vida abans dels 40!!! Als i a les meues alumnes sempre els i les dic que han de gaudir al màxim del moment, casos com el de l’estimat Àlex són ben alliçonadors…
Al mes de juny m’han demanat que els acompanyi en el viatge de final de curs a Itàlia. Em fa molta il·lusió perquè crec que he establert uns lligams molt bonics i afectuosos amb ells/es. Ja em pregunten si seré tolerant, si deixaré sortir, si deixaré fer certes activitats que fan els i les més joves…Confesso que tinc ànima d’adolescent i que l’exterioritzo en nombroses ocasions. A mi m’agrada l’aula i el contacte directe amb l’alumnat, les converses amb ells i les seues inquietuds i problemàtiques. Les notes no són allò més important, sinó part de l’ensenyament acadèmic. Allò més important són les vivències i l’aprenentatge progressiu.
De moment, a gaudir d’unes setmanes de festa i a carregar piles per afrontar el proper trimestre i aconseguir un aprenentatge positiu.
Merry Christmas and a Happy new year!!!!
PD. Dalt Marina i Lorena. Al primer pis, Maia, Ivan, Ariana i Alexandra. Baix, Ignasi, Dani, Niko, Jose i Jordi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
més importants en un docent ( i en qualsevol persona), posar-te a la pell d’ells, mantindre la alegria, la il.lusió i una mica d’aquella innocència/franquesa que ells tenen que no hauria de desaparèixer mai amb l’edat.