Sundance 2007: ficcions en competició

El 18 de gener de 2007 ha començat el Festival de Sundance. Considerat gairebé com l’ opera magna de Robert Redford, s’ha anat convertint en una referència mundial, per bé que són diversos i a vegades ben discutibles els focus d’interés del certamen. D’una banda, pura cronologia, és el primer festival important del calendari anual i, per cert, té un mèrit indisctuble el fet d’haver encabit una reivindicació del cinema d’autor en plena temporada de premis gremials i de l’indústria de Hollywood, i que ho hagi fet a l’europea (és a dir, amb format “festival”). A més, Sundance és una bona porta d’entrada al continent americà de les produccions de la resta del món i una finestra per a cert cinema “independent” americà. Ara bé, a mesura que han anat passat els anys, s’ha anat configurant un tipus de pel·lícula a mida d’aquell festival. Solen ser històries d’interès humà, ben fetes, sovint amb un cert caire de pel·lícules rebels… Produccions d’una altra indústria, paral·lela a la gran, que sovint troben punts de contacte (en temporada d’Òscar, etc.). Això ha tingut conseqüències. Per exemple, s’han hagut de crear altres festivals que acullin el cinema que resulta massa independent per a Sundance. Per exemple, les distribuïdores especialitzades en cinema d’autor, solen prioritzar les “pel·lícules Sundance” (sobretot les que hi guanyen el “premi del públic”) per davant d’obres d’igual o superior interés que no compten amb aquest “aval” a la Redford. Per exemple, les multinacionals (Sony Classics, sobretot, però també la Fox, etc.) agafen espai d’exhibició del cinema d’autor arreu del món amb productes seus “made in Sundance” (és el cas, per esmentar potser el més recent, de Little Miss Sunshine, i encara no seria el “pitjor” exemple). En qualsevol cas, Sundance és una referència mundial i, per tant, en parlem i en parlarem.

La programació de Sundance s’estructura en un gran nombre de seccions (4 de competitives, 5 no competitives, sessions especials i fòrums). En aquest article, publico la llista de pel·lícules seleccionades a les seccions competitives de cinema ficció, que són dues: la de Cinema de ficció independent nord-americà i la de Cinema de ficció d’arreu del món. En propers articles, a mida que el temps i la feinada m’ho permeti, aniré penjant les llistes de les altres seccions.

Nota: en un altre article, he publicat la llista de les pel·lícules de la secció no competitiva Premieres, a què podeu accedir clicant aquí: Sundance 2007: estrenes que en veurem. I també en un altre article, he penjat la llista de la secció no competitiva Spectrum, a què podeu accedir clicant aquí: Sundance 2007: Hal Hartley, Tom DiCillo, Steve Buscemi, Justin Theroux… . En un tercer post trobareu els documentals: Sundance 2007: documentals a competició

(Per seguir, cal que aneu a “Vull llegir la resta de l’article”)

 

Secció competitiva de Cinema de ficció independent nord-americà

D’un total de 996 pel·lícules de cinema independent nord-americà que s’hi han presentat, n’han quedat seleccionades aquestes 16, que participen a la competició:

Adrift in Manhattan. Director: Alfredo de Villa. Al metro de Nova York, l’atzar fa entrecreuar les passes de tres solitaris desconeguts: una oculista en crisi existencial, que ha de mirar de debò la seva pròpia vida; un artista envellit, que ha d’encarar la seva pèrdua de visió, i un jove fotògraf, que lluita contra els seus dimonis interiors. Alfredo de Villa va rebre una menció especial al Festival de Tribeca de 2002, per la seva opera prima Washington Heighs. Al repartiment d’ Adrift in Manhattan hi trobem noms com William Baldwin i Hether Graham.

Broken English. Directora: Zoe Cassavetes.Una dona d’uns trenta anys s’adona que al seu voltant, tothom està casat, emparellat o, si més no, tenen fills. Inesperadament troba un estrany home francès que li obra els ulls a molt més que a l’amor. Filla de John Cassavetes i Gena Rowlands, Zoe dirigeix aquesta comèdia romàntica, en el repartiment de la qual trobem (entre altres) Parker Posey, Melvil Poupaud, Justin Theroux, Gena Rowlands, Griffin Dunne…

Four sheets to the wind. Director: Sterlin Harjo. Després del suïcidi del seu pare, Cufe Smallhill se’n va de la reserva índia on ha viscut amb la família, per trobar una vida millor a la gran ciutat. Primer llargmetratge d’aquest cineasta d’arrels índies.

The good life. Director: Steve Berra. Història sobre un noi “gairebé normal” i la dona misteriosa que coneix en una sala de cinema a punt de tancar i que l’anima a rebel·lar-se contra la seva existència en aquell racó de món on viu. Al repartiment, Mark Webber, Zooey Deschanel, Harry Dean Stanton, Bill Paxton, Chris Klein…

Grace is gone. Director: James C. Strouse. Un pare jove rep la notícia que la seva dona ha mort a l’Irac i ha de trobar les forces per dir-ho a les seves dues filles petites. Com ajornant el moment, se les endú de viatge, fugint si és possible de les notícies de televisió. Debut cinematogràfic d’ Strouse, que ha comptat, al repartiment, amb actors com John Cusack (en el paper del pare) i Alessandro Nivola (en el rol de germà de Cusack).

Joshua. Director: George Ratliff. Thriller psicològic, en què una bona, exitosa i jove família de Manhattan les passa magres quan el seu recargolat fill Joshua, un nen prodigi de vuit anys, reacciona contra l’arribada a casa de la germana acabada de nèixer. Sam Rockwell i Vera Farmiga encarnen els pobres pares…

Never forever. Director: Gina Kim. Quan una dona nord-americana i el seu marit asiàtic s’assabenten que no poden tenir fills, ella s’embolica amb un estranger atractiu, en un intent desesperat fde salvar el matrimoni. Vera Farmiga i Jung-woo Ha (el protagonista de Time, de Kim Ki-duk) conformen la parella en crisi.

On the road with Judas. Director: J.J. Lask. Un competent, exitós i jove programador informàtic du una doble vida, com a hacker, de nit. Realitat, ficció i els conceptes de relat s’entrelliguen en la història d’aquest noi i la dona que estima. Al repartiment, cares conegudes com Kevin Corrigan i Leo Fitzpatrick.

Padre nuestro. Director: Christopher Zalla. Fugint d’un passat criminal, Juan puja a un camió que transporta immigrants il·legals de Mèxic a Nova York i troba Pedro, que busca el seu pare ric. Opera prima de Christopher Zalla, centrada en els hispans immigrats a Nord-Amèrica i que tracta de la recerca del pare, de falses identitats, de caçadors de fortunes, dels permisos que mai no arriben….

The Pool. Director: Chris Smith. Un noi que treballa en un hotel agafa una dèria amb la piscina d’una casa del barri privilegiat dels turons de Panjim, a Goa, l’Índia. La vida se li capgira quan intenta trobar la misteriosa família que arriba al casalici.

Rocket Science. Director Jeffrey Blitz. Un noi de 15 anys, de Nova Jersey i  tartamut, s’apunta a l’equip de debat de l’institut, en un mal predestinat esforç d’aconseguir la xicota del seus somnis, estrella en la competició de debats.

Snow angels. Director: David Gordon Green. Un drama que entrelliga la vida d’un noi amb la de la seva antiga mainadera i la del  marit i la filla d’aquesta. Des d’abans de començar el festival, ja hi ha qui diu que és “la pel·lícula de Sundance 2007”. Adaptació de la novel·la d’Stewart O’Nan, al repartiment compta amb noms com Kate Beckinsale, Griffin Dunne, Sam Rockwell…

Starting out in the evening. Director: Andrew Wagner. La vida solitària d’un escriptor queda ben alterada quan una espavilada i ambiciosa estudiant de graduat el convenç que la seva tesi sobre ell li retornarpa la glòria literària.Al repartiment, Frank Langella i Lili Taylor, entre d’altres.

Teeth. Director: Mitchell Lichtenstein. Un dels primers actors de Hollywood que va practicar allò de “sortir de l’armari”, Lichtenstein és reconegut per ser el soldat ambigu d’ Streamers, de Robert Altman, i, sobretot, el company que havia de fer-se passar per amic del nuvi al film d’ Ang Lee El banquet de noces / The wedding banquet. Ara, Lichtenstein torna a la direcció cinematogràfica per segona vegada i ens explica la història d’una noia, estudiant d’institut, víctima de la violència masculina, que s’adona que disposa d’un “aventatge físic”…

Hounddog (The untitled Dakota Fanning Project). Directora: Deborah Kampmeier. Alabama, final de la dècada dels cinquanta. Una noieta precoç i inquieta es refugia en la música d’Elvis Presley. Dakota Fanning (la nena que passeja amb Glenn Close a 9 vides, de Rodrigo García; la filla de Tom Cruise a La guerra dels mons), amb només 12 anys d’edat hagi interpretat el paper protagonista d’aquest film, que és el d’una menuda violada pel seu propi germà gran, ha desfermat l’escàndol. A la pel·lícula, doncs, Sundance 2007 la rep com “la” polèmica de l’any; mentre els productors deuen fer números amb el rebombori que ja s’està muntant i els seus advocats preparen els judicis que, pel que sembla, hauran d’encarar. Piper Laurie, David Morse i Robin Wright Penn acompanyen Dakota Fanning en el repartiment. El 2003, Deborah Kampmeier ja havia dirigit un anterior llargmetratge, significativament titulat Virgin i que anava d’una noia prenyada que, en no recordar haver tingut cap relació sexual, arriba a la conclusió, que espera un fill de Déu.

Weapons. Director: Adam Bhala Lough. La pel·lícula presenta un reguitzell de crims brutals, aparentment gratuïts, en què joves moren i joves maten, al decurs d’un cap de setmana, en una típica barriada obrera americana, i revela com tots aquests crims estan interrelacionats. Paul Dano (el noiet de L.I.E. i de Little Miss Sunshine), Mark Webber, Arliss Howard i l’exjugador de bàquet Kareem Abdul-Jabbar són alguns dels components del repartiment d’aquest film.

 

 

 

 

Secció competitiva de Cinema de ficció d’arreu del món

D’un total de 929 pel·lícules de cinema independent de ficció d’arreu del món que s’hi han presentat, n’han quedat seleccionades aquestes 16, que participen a la competició:

La faute à Fidel. Directora: Julie Gavras. La filla de Constantin Costa-Gavras ha adaptat la novel·la homònima de Domitilla Calamai, sobre una nena de 9 anys que sobreviu al trasbals que es viu a casa seva, per l’activisme polític dels seus pares, al parís dels anys 1970 i 1971. Al repartiment, Julie Depardieu i Stefano Accorsi.

O Cheiro Do Ralo / Drained. Director: Heitor Dhalia. Un prestador compra gènere gastat d’establiments en situació desesperada -tant per practicar un pervers joc de poder com per guanyar-s’hi la vida-, però quan el cul perfecte i un lavabo entren a la seva vida, perd totalment el control. Comèdia del brasiler Heitor Dhalia.

Driving with my wife’s lover / Ane-Eui Aein-Eul Mannada. Director: KIM Tai-sik. Un pacífic home sud-coreà va a buscar el taxista que s’entén amb la seva dona i fan un llarg trajecte… Entre ells dos, tanmateix, es va establint un vincle estrany.

Eagle vs Shark. Director: Taika Cohen (Taika Waititi). Conte neo-zelandès sobre dos marginats maldestres i les maneres ben rares amb què miren de trobar l’amor.

Ezra. Director: Newton I. Aduaka. Un noi, antic nen de la guerra a Sierra Leona, malda per tornar a la vida normal després de la guerra civil que ha desvastat el seu país.

Ghosts. Director: Nick Broomfield. Basat en una història real, aquest film es conforma com l’informe tràgic que aquest veterà documentalista ha elaborat en clau de ficció, sobre una noia xinesa que entra clandestinament a la Gran Bretanya i lluita aferrissadament per una vida millor i ajudar econòmicament el fill i la família que li han quedat a la Xina.

How is your fish today? / Jin Tian De Yu Zen Me Yang?. Director: Xiaolu Guo. El viatge oníric d’un escriptor entre ciutat i poble, entre realitat i ficció, en una caòtica Xina contemporània.. El mateix director xinès, Xiaolu Guo, i el seu coguionista Hui Rao, protagonitzen aquest film de producció britànica.

How she moving. Director: Ian Iqbal Rashid. Com a conseqüència que la seva germana hagi mort per sobredosi, una noia es veu obligada a deixar l’escola privada on estudiava el batxillerat i tornar al seu antic barri, marcat per la delinqüència, on li rebrota una increïble passió pel´competitiu món de l’ “Step dancing“. Pràcticament no hi ha cap actor conegut en aquest film canadenc.

The island / Ostrov. Director: Pavel Lungin (antigament, Pavel Loungine). Guanyador del premi a la millor direcció del Festival de Canes de 1990, per Taxi Blues, Pavel Lungin ha tornat d’alguna manera al primer pla amb aquesta pel·lícula, que clausurà Venècia 2006. Ambientada en un petit monestir ortodox del nord de Rússia, explica la història d’un home extraordinari l’estrany comportament del qual desorienta als seus companys monjos. Tanmateix, hi ha gent que visita l’illa amb el convenciment que aquest home té poders de curació, d’exorcitzar dimonis i de predicció del futur.

Khadak / The colour of water. Directors: Peter Brosens i Jessica Woodworth. Ambientada en les glaçades estepes de Mongòlia, aquesta coproducció gemano-belga explica la història èpica de Bagi, un nòmada jove que ha de replantejar-se la vida quan una plaga està matant els animals fins al punt que el nomadisme mateix queda seriosament amenaçat. El 1999, Peter Brosens ja havia dedicat un documental a la gent de Mongòlia, titulat Poetes de Mongolie.

L’Héritage. Directors: Géla Babluani i Tamur Babluani. El director del neo-polar 13 Tzameti (que va causar impacte a Sitges 2006), ara ens presenta, de bracet amb son pare, la història de tres francesos que arribin a Tiblisi (Geòrgia) per a rebre en herència un casalot perdut enmig de la muntanya. Acompanyats del traductor, dalt de l’autobús que els du a destí, troben un avi i el seu nét, amb un taüt buit, que van a trobar el clan enemic, perquè matin l’avi i així s’acabi la rivalitat entre les seves famílies… Stanislas Merhar, Sylvie Testud i  Pascal Bongard incorporen els tres francesos arribats en aquell món sorprenent.

El búfalo de la noche. Director: Jorge Hernández Aldana. Amb guió de Guillermo Arriaga i el mateix veneçolà director, se’ns explica la història tremenda d’un noi de 22 anys i esquizofrènic que se suïcida després que la xicota l’hagi enganyat amb el seu millor amic; però, abans de matar-se, trama un pla per arrossegar els amants a un abisme de bogeria. Diego Luna, Irene Azuela, Emílio Echevarría en són alguns dels intèrprets.

Noise. Director: Matthew Saville. Un policia jove, corcat pel dubte i masegat per un xiulet a les orelles, ha de posar-se a treballar de valent en el caos que ha creat una massacre al metro. Malda per treure del seu cap els crits de la gent, mentre els que l’envolten encaren les conseqüències del terrible crim. Nova incursió cinematogràfica de l’australià realitzador televisiu Matt Saville.

Once. Director: John Carney. Musical irlandès ambientat als carrers de l’actual Dublin, amb Glen Hansard i la seva banda irish “The Frames”, segueix la setmana plena d’emocions en què una parella escriu, assaja i enregistra cançons que deixen al descobert la seva història d’amor.

Rèves de poussière  / Dreams of dust. Director: Laurent Salgues. Coproducció de Burkina Faso i francocanadenca sobre un camperol nigerià que busca feina a Essanake, una polsegosa mina d’or al nord de Burkina Faso, amb l’esperança d’oblidar el passat que l’obsessiona.

Sweet Mud / Adama Meshugaat. Director: Dror Shaul. En un kibbutz del sud d’Israel, als anys setanta, Dvir Avni s’adona que la seva mare és malalta mental. En aquella comunicat reclosa i organitzada amb regles molt rígides, Dvir ha de navegar entre el lema igualitari del kibbutz i la punyent realitat que, de fet, la seva mare està sent abandonada per la comunitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *