Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

21 de juliol de 2009
18 comentaris

40 anys de l’arribada de l’home a la lluna

Avui fa 40 anys d’aquell històric 21 de juliol de 1969 en què la missió lunar Apollo XI va aconseguir que un home trepitgés per primer cop la lluna, l’únic satèl·lit terrestre. Era la cinquena missió tripulada  durant la qual la nau Apollo XI va ser enviada a l’espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida). Edwin Aldrin i Neil  Amstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle, mentre que Michael Collins va quedar-se a la nau recolzant les maniobres del mòdul lunar. Tots tres havien fet història i assolirien l’honor de ser els únics humans que han trepitjat la lluna. Quan tornaven al nostre planeta, la nau Apollo 11 va caure a les aigües de l’oceà Pacífic on va ser recuperada prop de Hawaii. Es complien finalment els anhels que havia declarat públicament 8 anys abans el president John Fitzgerald Kennedy, quan anunciava públicament la intenció dels americans d’enviar un home a la lluna i retornar-lo sa i estalvi abans del final de la dècada. Ell no va viure per a veure-ho, però els tres astronautes americans passarien a formar part de la mítica mundial com els homes que havien assolit allò que mai cap altre havia pogut: una de les grans proeses de la història. Una efemèride per al record, per a comprovar com el somni humà s’acomplia, per a enlairar les possibilitats de la cursa espacial. Els noms d’Amstrong, Aldrin i Collins els vaig aprendre al col·legi de primària i encara els guardo a la memòria. Aquests noms guarden una mítica històrica inoblidable.L’arribada de l’home a la Lluna és un dels esdeveniments més importants en l’evolució i història de la humanitat, representa un triomf de l’esperit i la voluntat humana. 
Neil Armstrong, de 39 anys d’edat, va trepitjar per primera vegada la superfície lunar a les 3 hores 56 minuts, hora catalana del 21 de juliol de 1969; i va pronunciar unes  paraules per a la història: aquest és un pas molt petit per un home, però un gran salt endavant per la humanitat. 

  1. Un dia important, i com més gran em faig, més importancia ho dono.

    Si que em fa gracia els tipics programes de le tele d’estes dies, on entrevisten “famosos” per saber que pensaven quan ho van mirar en directe, i surt el tipic que havia de tenir no més de 5 anys explicant lo important que li va semblar etc etc! per molts d’esdeveniments importants que jo vaig veure abans de les 10 anys, no crec que hi meditis tant sobre l’humanitat amb aquell edad!

    lo que no fa tanta gracia es l’importancia que es dona a la “teoria” , per dir-ho d’una manera, de que no hi van anar. A cada programa ho treuen, i crec que encara s’embolica mes! Millor fer com la NASA , qui tenia pensat fer un llibre des-mentint les falsetats, pero han decidit que seria donar massa importancia a estes idees.
    Havent dit aixo, pero, veig que al final potser si que caldrà un llibre – ahir en una classe de edad de ESO, 5 de 5 em van dir que no creien que s’havia anat a la lluna!

  2. Emigdi,
    caldria enviar a la lluna tots els espanyols i totes les espanyoles. Elles no serveixen ni per a follar. I ells, crearien un problema a la lluna, però. Amb la seva ganduleria serien incapaç de conrear res i deixarien el planeta inert. Aquesta gentola ha nascut per viure dels altres.
    Què hi farem, ser espanyol i ser gandul es porta a la sang.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!