Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de desembre de 2006
0 comentaris

La nostra responsabilitat com a catalans espectadors i consumidors

Nosaltres, tots plegats, els catalans que tenim interés per la nostra llengua, la nostra cultura, pel nostre páis, solem moure’ns i parlar, escriure, manifestar-nos, reivindicar amb accions de notable significació política. Però hi ha una actuació quotidiana, no gens sorollosa, de poca projecció pública, que a vegades sembla que no practiquem prou: es tracta de consumir en català tot el que ens sigui possible. Vol un esforç, habitualment no gens recompensat, és veritat. També és cert que hi ha diversitat d’opinions: els que creuen que la qualitat del producte passa per davant de qualsevol altra consideració, els que -ben al contrari- fan passar les defenses pàtries per davant de tot… No es tracta de canviar de criteri personal -que cal respectar totalment-, sinó de prendre interés actiu per les produccions comercials, culturals i de qualsevol mena que es fan als nostres països i en la nostra llengua. Quan saps que una cosa la pots comprar "també en català" o que hi ha al mercat l’oferta d’un "producte català", llavors és quan ets lliure de decidir el que vulguis. Si no hi pares atenció, pot passar-te que reivindiquis l’etiquetatge en català i que no compris res en la nostra llengua, per desconeixement; és possible que compris en castellà el llibre d’un autor estranger, perquè no saps que l’han traduït també en català; pot ser que reclamis cinema català i que, quan en tens, no el vagis a veure; pots llogar o comprar DVD que inclouen pista en català -o en VOSC- i que te’ls miris sense ni adonar-te’n, etc.

Centrant-me en el camp del cinema i del DVD, em sembla que es fa peremptòriament necessari que, si més no, els conscienciats agafem -per coherència, al capdavall- el costum de mirar què s’estrena en la nostra llengua, què en VOSC i quins DVD duen incorporada la pista en català. Després, un cop disposem de la informació, decidim. I fins, segurament, ens caldrà ampliar l’abast de les nostres queixes i reivindicacions: la dificultat de trobar sales a prop de casa que passin pel·lícules en català, la qualitat (?) dels doblatges, la manca de còpies o de versions en VOSC, etc.

Nosaltres, com tota la població, tenim una responsabilitat com a consumidors i, parlant dels cines, la tenim com a espectadors. Si no l’exercim, el mercat ens obviarà, ens negligirà. Com a catalans, és a les nostres mans que les bones pel·lícules del nostre país ens tinguin com a públic, perquè som el seu públic natural. Si dimitim de la nostra responsabilitat d’espectadors, mai no hi haurà un cinema de debò català i de qualitat. Si els que podem estar més interessats amb els DVD que contenen versió catalana o VOSC, no hi fem cas, aviat ens en quedarem sense, perquè… qui ho trobaria a faltar?

Poques vegades hem tingut a l’abast una oferta -cliquem el web de la Generalitat-com la que ens conformen Ficció, de Cesc Gay,  Dies d’agost, de Marc Recha, i el global del que podem trobar als videoclubs, com se’ns informa a Totcinema.cat. Ara és la nostra hora, la de ser coherents i exercir feliçment la nostra responsabilitat com a espectadors i consumidors d’aquesta terra.

En aquestes dates, que tantes hores dediquem a comprar regals i menges, val la pena que, al més aviat possible, fem un forat a l’agenda per anar a veure les pel·lícules, abans que ens les treguin de cartellera, i cal que, posats a regalar llibres, DVD i altres productes, prenguem en consideració aquells que el mercat ens ofereix també en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!