Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Periodistes de la CCRTV: criteris professionals?
Amb base a quin "criteri professional", els periodistes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) deixen d’informar els telespectadors i als oients que les novetats cinematogràfiques o dvdgràfiques també tenen versió en català, quan les tenen? Per què la "professional" d’ICAT FM que ens informà de la sortida al mercat del DVD de Crash no ens digué res precisament sobre les versions idiomàtiques en què havia estat editat i que, per tant, ens assabentéssim que "aquest DVD" sí, aquest té doblatge al català (com en d’altres casos, per exemple, serà la VOSC)? Respòn a algun criteri professional no informar d’un aspecte com aquest a l’audiència catalana, en un mitjà de comunicació que té la llengua catalana i la seva consolidació com a element fonamental? Per quin criteri professional el Telenotícies Vespre de TV3 anuncià l’estrena de La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella, en passà imatges de la versió castellana i ni tan sols esmentà que s’estrenava també doblada al català?
Llarga és la llista de negligències informatives respecte la llengua catalana al cinema, als diversos mitjans de la CCRTV i si he fet referència a aquest parell és perquè els tinc perfectament datats, però tant de bo fossin casos aïllats (ben al contrari, com aquests, tants com en vulgueu, com ja sabeu ben bé).
En parlo ara, perquè ahir vaig llegir a l’AVUI l’article Públics, no dels polítics, que signava Anna Farrero, presidenta del Comitè Professional de TVC, i que podeu trobar, clicant aquí: avui.cat (Hemeroteca > 2006 > novembre > 16 > Diàleg). Reclama la independència dels mitjans de comunicació públics i, com ja assenyala el títol de l’article, denuncia el delit dels polítics per controlar-los. I diu: A què aspiren els professionals de TV3? Doncs a exercir la seva professió amb rigor, assumint els encerts i desencerts, però sense la influència dels criteris partidistes que sempre tenim al voltant. De rigor a l’hora d’informar l’espectador català de la presència de la seva llengua al cinema, em sembla que ha quedat demostrat àmpliament que aquests professionals no en tenen gens. I jo, que podria estar d’acord amb la reivindicació professional, em veig obligat a remarcar que els mitjans de comunicació públics no haurien de ser dels polítics, però tampoc d’ells, dels professionals. Però qui es pensen que son? És que un periodista, per exemple, pot obviar que està treballant en un mitjà de comunicació creat per llei, amb uns objectius establerts legalment i per una molt ampla majoria de representants del poble català, que és qui ho paga?
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")
Durant la campanya electoral, a la fi de cada Telenotícies, hem hagut de sentir la protesta dels presentadors de torn, tan cofois ells en la sonsònia dels "criteris professionals". És fotut, penso jo, que no et deixin treballar bé, que t’hagis d’amotllar a la faixa que altres et posen. Però, per altre cantó, també em plantejo què no serien capaços de fer aquests "professionals", quina mena de "desencerts" fenomenals no tindria una gent a qui tant se li enfot una qüestió tan lligada a la creació mateixa del mitjà en què treballen, com és la llengua.
Ja que Anna Farrero, la presidenta del Comitè Professional de TVC, esmenta els mitjans europeus, jo tampoc no m’imagino cap presentador o presentadora de telenotícies en una cadena pública de cap país europeu que no tingui cura en l’ús del llenguatge o que menystingui la pròpia llengua. Val a dir que tampoc no me’ls afiguro negligint les pròpies institucions, com sovint ha passat a TV3, on la priorització de notícies sol ser (de fa temps) més la que estableixen els del grup PRISA que no pas una perspectiva professionalment madura, lliure, catalana i de sobirania professional. Són una colla de provincians i fa temps que ja ens ho han demostrat.
És evident que cal anar a una independència dels mitjans de comunicació públics; però el poder polític, els representants del poble de Catalunya, tenen l’obligació de garantir que es gestionin amb professionalitat de debò, amb respecte absolut i escrupulós als drets dels ciutadans (sobretot, pel que fa al cas, al dret de ser informat correctament) i als fonaments jurídics en què es basa la crecaió mateixa d’aquests mitjans de comunicació catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿T’has adonat que la demanda de la presidenta del Comitè professional de TV3 (el nom, en aquest cas, sí fa la cosa) es produeix ara que sembla que qui gestionarà des del govern l’actuació de la CCRTV, a través de la Conselleria de Cultura, és ERC?
Em sembla que no és casualitat!