Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Oh, sorpresa! Als Renoir, SALVADOR ara sí és en “VO catalán” !
Acabo d’endur-me una bona sorpresa i m’explico. Ahir vaig rebre, per correu electrònic, la cartellera dels Cinemes Renoir i avui, quan he anat per desar-lo a la corresponent carpeta de l’Outlook, me n’he adonat que, a la Sala 3 dels Renoir Floridablanca, de Barcelona, ara anuncien SALVADOR en "V.O. Catalán" (recordeu que, ran de l’estrena, ens vam queixar que la presentaven com V.O. Castellano, tot amagant la presència del català): home, ho han canviat! Com que sóc força endreçat, tinc desats els correus a les cartelleres de les setmanes anteriors i vaig mirant… divendres passat, ja deia "V.O. catalán" i l’anterior, també… i així fins el dia 29 de setembre de 2006 (és a dir, 15 dies després de l’estrena). Algú s’havia equivocat, no trobeu? O no? O és que havien pensat, efectivament, que podria perjudicar comercialment la pel·lícula, si posaven que hi havia català? Avesats que ningú no es queixi, pensaven que ningú se n’adonaria?
Per cert, la curiositat m’ha dut a mirar com identificaven la llengua de les còpies que es projectaven a la resta de les sales, que la cadena dels Renoir té per diversos punts de l’Estat Espanyol. La setmana del canvi, el 29 de setembre, hi havia llocs on la feien en "V.O. catalán"(Madrid Cuatro caminos, per exemple) i en altres, en "V.O. castellano" , i a partir del 27 d’octubre de 2006, per exemple, ja només trobo que, fora de Catalunya, la fan als Renoir Plaza de España (Madrid) i l’anuncien en "V.O. Catalán". Per cert, tan difícil els era posar d’entrada i arreu "V.O. castellano, catalán y francés, con subtítulos en catalán"? Perquè, de fet, si es projecta en V.O., qualsevol cosa que no sigui reconèixer els tres idiomes és no informar bé l’espectador ( i la motivació per fer-ho: que cadascú en faci la lectura que vulgui).
Abans d’acabar, una reflexió a partir del que (lingüísticament) ha passat amb Salvador: per als que qüestionen la viabilitat comercial del cinema en català, prenguin nota de l’èxit comercial del film a casa nostra, amb bona part del metratge parlat en català i sense que consti cap rebuig dels espectadors pel tema ( i això que, en aquesta ocasió, no se’ls havia tapat el poster amb allò de "Parlada en català", ni tan sols amb el que hagués pogut dir "Parlada a trossos en català"). Estic convençut que si en Jaume Roures no hagués estat tan especulador a costa de la versemblança lingüística de la pel·lícula, hauria funcionat econòmicament igual de bé. Ai, els prejudicis! De mercat n’hi ha… o és que, en aquesta ocasió que les xifres van a favor de la presència del català a les pantalles, no hem de parlar en termes de mercat? Vés per on, els ha sortit el tret per la culata amb la jugadeta, les covardies, les pocavergonyes, els espanyolismes i tota aquesta misèria
Perdoneu que hagi insistit en aquest tema, que ja m’atabala; però m’ha semblat de justícia fer-me ressó del canvi dels Renoir (ja que me’n vaig queixar) i, de passada, comentar-ho i exposar ja aquesta digressió final.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i anunciar que la feien en català, als Renoir Floridablanca, en els dies que a la premsa ho deia (i encara ho diu), la realitat és que la fan en català, espanyol i dues frases en francès, sí però amb subtítols en espanyol quan parlen català. És això cinema en català? No. Per això al web de la Generalitat no consta com a pel·lícula en cartellera en català.
Els Renoir Floridablanca (i suposo que també els de les Corts) ens han venut garsa per perdiu.