Comentari: “The Old Man and The Gun”, de David Lowery

No ha estat tan inspirat el director David Lowery, en fer The Old Man and the Gun, com quan va dirigir Ain’t Them Bodies Saints (Ain’t Them Bodies Saints | En un lugar sin ley | Les amants du Texas | Senza santo in paradiso). El que allà era el relat absorbent de la fugida d’un près cap al retrobament amb la seva família, aquí s’ha convertit en un film discretet i amable sobre un atracador de bancs que, en aquesta vida no sap fer altra cosa que això: atracar bancs.

Estem davant la que, en teoria, ha de ser l’última pel·lícula de Robert Redford, el seu comiat davant de la càmera i, com si volgués aprofitar-se’n tant com pogués, el cineasta no el deixa de petja. I en Redford que gaudeix encarnant aquest home de setanta i escaig anys que, amb cortesia i simpatia, va atracant quantes més sucursals bancàries millor. De fet, atresora un altre valor: haver protagonitzat 16 fugides de presó. I això, en repassar-les totes, dóna peu a Lowery a inserir-hi imatges d’un Redford jove, també fugitiu, extretes de The Chase (The Chase | La Jauría humana | La poursuite impitoyable | La caccia). El comiat a l’actor veterà s’imposa. I ho fa acompanyat de Sissy Spacek, que li permet escenes d’intimitat entranyables enmig de successius atracaments i persecucions.

Cal remarcar que Casey Affleck, el fugitiu en l’anterior film esmentat de Lowery, és ara el detectiu de policia que sent una estranya fascinació per Tucker (Redford), amb qui coincideix en un parell d’ocasions en què no exerceix de policia, sinó de pare de família.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *