Comentari: “High Life”, de Claire Denis

Veure una pel·lícula força buida com “High Life“, de Claire Denis, al cap de tant de temps que s’hagi estrenat i se n’hagin dit tantes coses, converteix en un repte el fet de fer-ne cap comentari. Oimés quan estic d’acord amb el que diu Imma Merino a El Punt Avui: (..) és fàcil perdre’s i desinteressar-se en aquesta nau espacial. Potser hi podríem trobar un valor metafòric del nostre món actual, si estirem gaire el que apunta Àngel Quintana al Full de Sala del Cinema Truffaut: La frontera del no-res.

Un film de ciència-ficció en què uns quants condemnats a mort o a perpètua són enviats fora del sistema solar, a l’espai profund, en una missió científica sense retorn i amb una dèria per a provar-hi la reproducció humana. Es tracta d’una missió “suïcida” i tanmateix aquells convictes accepten una disciplina que se’ls ha imposat com ara la prohibició de cardar. Versemblant? Gens; però dóna peu a la directora a fer una delirant escena masturbatòria, introduir seqüències de violació, mostrar el fluir de regalims de semen o de llet mamària… durant una bona estona del film. Són fets que podrien passar en una caserna de la legió estrangera o en una presó, si permetessin que fossin mixtes; però aquí transcorren en una nau espacial. I mentrestant, amb aquest llarg flashback, ens anem assabentant de la fi de la majoria de tripulants: no pas de tots, tanmateix.

Les que viatgen en el temps són les imatges, que tiren enrere fins abans de la comissió d’algun dels delictes i endavant, encarant el final de tot plegat, passant pel present i el seu immediat passat. Bones el·lipsis en què la directora es permet algun insert innecessari, excessivament explicatiu, com l’entrevista a un personatge que explica que els de la nau són convictes i les característiques de la missió, cosa que després reblaran els mateixos tripulants.

Em sembla correcta la interpretació de Robert Pattinson, especialment en el seu rol de pare, amb un bon registre expressiu. Em falla prou en la seqüència que Juliette Binoche el viola. De totes maneres, considero que se li ha sobrevalorat un pèl massa el seu treball en aquest film.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *