Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 d'agost de 2016
0 comentaris

Comentari: “Knight of Cups”, de Terrence Malick

Acabo de veure Knight of Cups, de Terrence Malick: gairebé indigerible. Probablement hi aniria trobant filons daurats si, a còpia d’anar-la mirant, acabés de lligar caps amb determinats aspectes del muntatge; però l’experiència de veure-la no em convida precisament a repetir-la.

Sostinc la hipòtesi que Terrence Malick està fent un seguit de pel·lícules que, de fet, poden ser enteses com a fragments de la immensa L’arbre de la vida. No es tracta d’allò que un autor sempre fa la mateixa pel·lícula; no: és com si les pel·lícules posteriors a aquella fossin escenes temàticament i formalment inseribles dins mateix de L’arbre de la vida. En el cas de To the Wonder, amb actors diferents (Ben Affleck i Olga Kurylenko), explora la crisi d’amor que, a L’arbre de la vida, passaven Brad Pitt i Jessica Chastain. A Knight of Cups, és Christian Bale que protagonitza un seguit de reflexions que enllacen amb les de Sean Penn en aquella “opera magna”.

Certament, el tema de l’amor apareix com en els altres dos films citats. Bale passa per orgies, s’ho fa amb una model, amb una prostituta, amb una noia que coneix (Natalie Portman), evoca el seu estimbat matrimoni (amb Cate Blanchett)… i li queda el buit de l’amor “que duem dins”. L’amor que reconeix en l’afecte (i desafecte) en vers el seu pare i son germà. Com Sean Penn, a L’arbre de la vida, du el record dolorós del germà i de les males relacions amb el pare, i apareix la relació d’haver de patir aquest dolor i la fe en Déu. Com Sean Penn, a L’arbre de la vida, Christian Bale camina per paisatges desèrtics, muntanyosos, contempla el sol, trepitja platges i és mullat per onades…

Passa però que l’estil Malick i l’objectiu mateix de To the Wonder i Knight of Cups pateixen. És com si en desenvolupar i intentar aprofundir en les temàtiques de L’arbre de la vida, es trenqués l’equilibri estètic i dialèctic d’aquella Palma d’Or del Festival de Canes. Mentre a To the Wonder, l’estil pot ser qualificat impunement d'”espot de perfum”, sense que aconsegueixi donar ales a les derivacions sobre l’amor que ens proposa el cineasta; a Knight of Cups, la forma fílmica ens sotmet des del primer moment a l’espessor conceptual forjada pel muntatge, la dispersió i varietat de veus en “off” -difícils d’identificar en força moments-, i el mateix discurs de Malick.

A la imminent Mostra de Venècia, s’estrenarà Voyage of Time; que desenvolupa la part que alguns van titllar de “National Geographic” de L’arbre de la vida. Caldrà veure, doncs, què fa Malick amb Weightless i concloure si de debò explora a partir de la seva “opera magna” o bé si definitivament hi ha quedat enredat, com un peix en una xarxa de pescador.

FOTO: Melinda Sue Gordon © Dogwood Pictures

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!