Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de maig de 2016
0 comentaris

Revista de premsa (Canes 2016): “The Last Face”, de Sean Penn

Revista de premsa en català sobre The Last Face, de Sean Penn, projectada en Competició al Festival de Canes:

Imma Merino (Crònica de Canes del 21.05.2016, Devallada final cap a la buidor, El Punt Avui): (..) Charlize Theron hi demostra les seves limitacions interpretatives (..) Vol ser un film humanista, de bona consciència, però irrita per la seva voluntat de transcendència, a través d’una veu narrativa sempre disposada a la frase lapidària amb l’efecte de caure en el ridícul, i per la falsedat de les seves imatges suposadament poètiques (..)

Xavi Serra (Crònica de Canes del 21.05.2016, Ara): (..) melodrama sobre organitzacions humanitàries a l’Àfrica dirigit per Sean Penn que ahir també va rebre de valent a Canes i va completar una de les jornades més xiulades de la competició oficial (..) Trasllada la seva militància a la pantalla amb un sentimentalisme exasperant (..) Entre l’últim Malick i l’Iñárritu remenaconsciències (..) Un anunci de Metges sense Fronteres pompós i paternalista en què només se salva alguna escena d’intimitat entre Theron i Javier Bardem. Massacrat per les crítiques (..)

Nando Salvà (Crònica de Canes del 21.05.2016, Cannes es riu de Sean Penn, El Periódico): (..)  És difícil pensar en una forma més eficaç de trivialitzar el patiment de centenars de milers de persones que la que utilitza aquí com a premissa (..) Un film sobre l’amor i l’horror (..) L’idil·li en qüestió és retratat en bona mesura a través de la mena de tics que han convertit el cinema de Terrence Malick en autoparòdia (..) Inclou diversos moments que mostren la tragèdia de manera totalment frontal (.. ) Són imatges pensades per destrossar l’espectador, i d’això es tracta. El problema és que, mentre ho fa, les verdaderes víctimes de la guerra es mantenen en un segon pla. En realitat, no són persones sinó simples accessoris per demostrar com en són, d’abnegats i valents, els treballadors humanitaris (..)

Salvador Llopart (Crònica de Canes del 21.05.2016, Canes esbronca l’esperada ‘The last face’, el film de Sean Penn amb Bardem, La Vanguardia): (..) el camí de l’infern -al fracàs- està empedrat de bones intencions. I de males pel·lícules (..) Un anunci llarg a favor de la respectable tasca -ho hem de recalcar?- de Metges Sense Fronteres. Amb la pitjor interpretació de Javier Bardem (..) i una de les pitjors de Charlize Theron (..) Film que ahir alguns, els més ferits, van qualificar de pornografia sentimental i humanitària (..) El resultat, artificial i forçat, no encaixa. Té moments d’una bellesa sublim (..) amb altres definitivament ridículs (..) Un esteticisme benintencionat, però estèril (..) El que havia de ser una tragèdia es queda en un clixé: són els tòpics de l’ajuda humanitària reunits per a l’ocasió (..)

Vicenç Batalla (Crònica de Canes del 20.05.2016, El Món): (..) Absolutament immoral (..) El problema és que el realitzador fa servir els diferents conflictes bèl·lics a l’Àfrica com a teló de fons d’aquesta història sentimental sense cap mena de pudor sobre la situació real de la població afectada (..) Exercici banal dels drames humanitaris.

FOTO: The Last Face, de Sean Penn. Gentilesa del Festival de Canes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!