Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Dheepan, de Jacques Audriard, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Imma Merino, Sensibilitat social malmenada, diari El Punt Avui, 08.11.2015: (..) Durant una bona part de la pel·lícula, Audiard narra la història amb realisme i sensibilitat social, amb la consciència de les ferides perdurables d’una guerra, del malestar provocat per la violència comesa i de les dificultats d’adaptació a un nou lloc. Els problemes del film sorgeixen quan els problemes de Dheepan s’incrementen a causa d’un grup mafiós que trafica amb drogues. Aleshores, mentre vol abastar massa coses, es manifesta l’Audiard tendent al gènere, però no amb la solidesa i contenció d’El profeta, sinó amb un excés que culmina amb un esclat de violència, propi d’un film d’acció espectacular, que trenca el realisme de la pel·lícula i li resta credibilitat.

Sergi Sánchez, Dheepan, Time Out Barcelona, 06.11.2015: (..) Un parell de mesos abans que esclatés el drama dels refugiats a Europa, ‘Dheepan’ guanyava una exagerada Palma d’Or a Canes que recompensava la mirada singular, esbiaixada i alhora frontal, sobre un tema que encisaria Ken Loach i que Audiard sap portar al seu terreny –el de les famílies disfuncionals que intenten sobreviure en un territori hostil– sense ficar la pota almenys fins al darrer terç de metratge (..) El problema de ‘Dheepan’ és el seu sorprenent i innecessari viratge cap al cine de gènere, gairebé com si tot el que, fins aleshores, semblava rellevant en els personatges i la seva adaptació al medi fos una excusa per fer una pel·lícula de gàngsters o tribus urbanes.

Manu Yáñez, Dheepan, diari Ara, 06.11.2015: (..) una oportuna i digna immersió en el drama migratori. Digna perquè evita dos dels grans perills del cinema social de denúncia (..) La pel·lícula es fa forta en un tram central d’alè neorealista, quan les motivacions dels personatges resulten incertes i intrigants. Un triomf narratiu que es veu lleugerament minvat per una recta final en què Audiard sobreexposa els traumes d’un home (..) perseguit per un passat bel·licista, una operació que, tanmateix, permet al director d’ “Un profeta” exhibir el seu indiscutible virtuosisme escènic.

FOTO: Dheepan © Paul Arnaud  Why Not Productions

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!