Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 d'octubre de 2015
1 comentari

Altres veus: “Taxi Teheran”, de Jafar Panahi

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Taxi Teheran, de Jafar Panahi, estrenada ja a la nostra cartellera, i, en particular al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Manu Yáñez, Taxi Teherán, diari Ara: (..) som al davant de, probablement, la pitjor pel·lícula de Panahi, (..) Decidit a condensar tots els mals de l’Iran actual en un viatge en taxi pels carrers de Teheran, (..) entrega una didàctica i tòpica col·lecció de llocs comuns sobre el descarrilament d’una societat corrompuda per la falta de llibertat.

Sergi Sánchez, Taxi Teherán, Time Out Barcelona: (..) D’això es tracta: d’utilitzar l’automòbil com un microcosmos de les paradoxes d’una societat tan viva i contradictòria que cap censor seria capaç de tallar-li les ales. Que Panahi sigui el conductor d’aquest taxi universal, i que les seves preguntes orientin o comentin les converses dels seus passatgers, demostra fins a quin punt la pel·lícula, que està posant contra les cordes la naturalesa ficcional del documental (i viceversa), parla del cinema en estat pur (..)

Àngel Quintana, El vehicle conceptual, diari El Punt Avui: (..) pot funcionar com un viatge poètic en què un cineasta es disfressa de taxista, és reconegut i reflexiona sobre la situació política del seu país. Tot resulta en aparença molt simple i emotiu. Panahi, però, decideix anar més enllà per convertir la dimensió conceptual en l’excusa per establir una reflexió sobre el mateix ofici de cineasta (..) El resultat acaba sent un crit de llibertat presentat en forma d’assaig sobre què és el mateix acte de filmar, i per tant de mirar.

Nando Salvà, L’Iran dins d’un cotxe, diari El Periódico: (..) un exercici de metaficció sofisticadíssim i provocador que parla sobre les misèries que comporta viure a l’Iran, el drama de filmar sota opressió, i les borroses fronteres que separen la vida de l’art (..)

Foto: Wanda Visión

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!