Club 7 Cinema

La unanimitat és molt poc freqüent, a Canes; però Carol, el melodrama sobre una relació lèsbica que protagonitzen Cate Blanchett i Rooney Mara i dirigeix Todd Haynes, adaptant El preu de la sal (o Carol), de Patricia Highsmith, l’ha aconseguida pràcticament, la unanimitat laudatòria.

Imma Merino, diari El Punt Avui, Bellesa subversiva del desig: (..) ha adaptat una novel·la que no només no condemna una relació lèsbica sinó que concedeix a les seves protagonistes la possibilitat de viure el miracle que juntes posseeixen, encara que amenaçat per la pressió social i per la mateixa fragilitat de la felicitat (..) Carol va revelar-se ahir a Canes amb un efecte fulgurant i un gran impacte emocional (..) Todd Haynes hagi assumit la direcció del film continuant amb la seva poderosa represa del melodrama per fer-hi emergir allò que restava ocult en la seva formulació clàssica (..) Cate Blanchett hagi esdevingut, amb la seva extrema elegància i seducció, la perfecta Carol com si fos l’encarnació del personatge que va imaginar Patricia Higshmith a partir d’una seva fantasia eròtica (..) El treball de les dues actrius no només és exquisit. Cada gest seu és una creació poètica que, filmada amb cura per Todd Haynes, s’expressa de manera poderosa en la tensió eròtica que precedeix la consumació sexual (..) Carol apareix com una construcció de l’imaginari de l’altra a partir del moment en què les seves mirades es creuen en uns grans magatzems (..) Tanmateix, la focalització es desdobla amb el guió cinematogràfic, que sempre troba bones solucions per sintetitzar l’original literari o fer-ne una moderna lectura “queer” (..) Aquest desdoblament fa que l’espectador conegui més detalls sobre el moment dramàtic que viu Carol, però privilegia la mirada fascinada de Therese (..) L’últim pla de la pel·lícula, però, correspon a l’actriu: una mirada per emmarcar. Una mirada inoblidable que concentra tota la bellesa subversiva del desig.

Xavi Serra, diari Ara, Canes es rendeix a la sublim “Carol”, de Todd Haynes: (..) una gran història d’amor dirigida amb exquisidesa i sensibilitat, una peça d’orfebreria melodramàtica que regala una nova interpretació d’una perfecció insultant a càrrec de Cate Blanchett (..) La seva atracció no s’expressa tant en les escenes de sexe (només n’hi ha una en tot el film) com en la silenciosa comunió de les seves mirades; i la forma en què Haynes ho filma, precisa, expressiva, esquivant qualsevol sentimentalisme, és un regal per als ulls de qualsevol cinèfil. Les paraules són importants; però sobretot l’atmosfera, els detalls i el virtuosisme estètic amb què es recrea el Nova York dels 50 (..) Evidentment, la societat s’acabarà interposant en la relació entre la Carol i la Therese; però la pel·lícula evita situar el lesbianisme com la qüestió fonamental del relat (..) “A la pel·lícula comencem amb la perspectiva de la Therese i després anem a la de la Carol -va apuntar el director-. La idea era adoptar sempre el punt de vista del personatge més fràgil, el més enamorat”.

Nando Salvà, diari El Periódico, Una gran història d’amor: (..) si a “Lluny del cel” el tema era com el fet de mantenir el desig reprimit pot conduir a la tragèdia, aquí impera el tipus de negativa a sotmetre’s a l’entorn que també mostraven les protagonistes de la minisèrie “Mildred Pierce”, que va rodar per a la HBO (..) L’impacte que Carol provoca per diversos motius: la manera com Haynes domina cada pla, cada gest, cada detall visual; la paciència amb què imprimeix a les converses el tempo que requereixen i com és capaç de comunicar tant a través de xiuxiuejos i mirades furtives (..); com conté el drama i com, alhora, aconsegueix convertir aquesta història en l’essència de qualsevol idil·li, gai o no, en què l’amor és sabotejat per les circumstàncies (..)

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, “Carol” o l’escàndol de l’amor lèsbic: (..) som davant una història d’amor, d’amor dissortat entre dues dones. Una història que, tot i això, no acaba del tot malament, tal com sol ser costum en les novel·les de l’escriptora (..) Una història d’amor, prejudicis i descobriment que, inevitablement, passarà per l’escandalosa escena de sexe (..) En el seu amor pel detall, “Carol” tracta l’amor entre les protagonistes com si fos una investigació policial, mitjançant pistes i petits indicis. On el descobriment mutu canvia els dos personatges (..) On “Adèle” era passió i foc, “Carol” és intel·ligència, subtilesa i desig contingut (..) Hi ha crítica social i hi ha molta bellesa a “Carol”, però per a qui això signa no va sobrada d’emoció, sobretot al final (..) Un no comparteix la bogeria que ja situa Haynes com a guanyador de la Palma. Precisament per la freda intel·ligència que domina el film (..)

Fotos: Number 9 Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!