Club 7 Cinema

Hi ha qui defensa El conte dels contes (Il racconto dei racconti | The Tales of Tales), de Matteo GARRONE; però en general en parlen com d’un film no reeixit, perquè no té encant o màgia o poesia…

Imma Merino, diari El Punt Avui, Meravellós i cruel:  (..) Un món meravellós i cruel, on els humans conviuen amb monstres, abordat a través de tres contes que es barregen sense aconseguir una cohesió narrativa (..) Un film molt dissenyat sense encant.

Xavi Serra, diari Ara, Crònica del 15 de maig de 2015: (..) Garrone recupera la sordidesa original dels contes, però sense la màgia ni la poesia de Pasolini i amb una estranya falta de discurs unitari. Això sí, la presència al jurat d’un enamorat del barroquisme monstruós com Guillermo del Toro assegura algun premi al film.

Nando Salvà, diari El Periódico, Contes per no dormir: (..) Ahir va tornar a la Croisette reinventat (..) Això sí, no són la mena de contes que els nostres pares ens explicaven al llit. Si ho fossin, patiríem insomni crònic (..) L’enfocament recargolat està al servei d’un anhel gairebé innocent d’aquella por i plaer que sentíem quan ens explicaven aquelles històries. El to varia constantment de divertit a tràgic, de tendre a brutal: els freqüents esclats de violència satisfaran fins i tot els més sàdics seguidors de Juego de Tronos. I, de fet, l’excés és en gran mesura la màxima pega que es pot posar a Tale of tales.

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, Crònica del 15 de maig de 2015: (..) Tenen aquests contes originals alguna cosa de primitiu en mans de Garrone. O millor de cru, com si fossin les mateixes històries de sempre però més salvatges, sense cuinar, podríem dir (..) Salma Hayek regna a la pel·lícula de Garrone.

Crèdits fotografies: Greta De Lazzaris

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!