Club 7 Cinema

Dues vegades guanyador del Grand Prix al Festival de Canes, Matteo Garrone hauria pogut enfilar el llistó de la Competició 2015 des de la primera jornada, amb El conte dels contes, adaptació lliure del recull de contes Lo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille, de Giambattista Basile; però no ha estat així.

El conte dels contes (Il racconto dei racconti | The Tales of Tales). Direcció: Matteo GARRONE. Producció anglo-franco-italiana. Intèrprets: Salma Hayek, John C. Reilly, Alba Rohrwacher, Toby Jones, Vincent Cassel. Sinopsi: Fresc del període barroc, en clau fantàstica, explicat mitjançant les històries de tres reialmes veïns i intemporals i dels respectius sobirans (un rei fornicador i llibertí; un altre fascinat amb una puça gegant; una reina gelosa que esgota la vida del seu marit…), prínceps i princeses, boscos i castells, ogres, animals extraordinaris, dracs, bruixes, bugaderes velles, artistes de circ…

https://www.youtube.com/watch?v=emzix_daZBs

Piulades:

Eulàlia Iglesias: Amb THE TALE OF TALES Matteo Garrone vol retornar a l’origen més sòrdid i desencantat dels contes de fades. #Cannes2015 (..) Però el film de Garrone pateix la maledicció de les produccions de Jeremy Thomas: espectacularitat visual buida d’ànima.

Àngel Quintana: Matteo Garrone roda en anglès un clàssic de italià del XVi de Giambatista Basile i Tale of Tales esdevé un producte ortopèdic. #Cannes2015 (..) El perill de Cannes 2015 és que està plé de pel.lícules en anglès per vendre un estil internacionali perden la seva personalitat #Cannes2015. I ho ha comentat també Facebook: He començat la meva estada a Cannes veient Tale of Tales, una pel.lícula italiana de Matteo Garrone, inspirada en un clàssic de la literatura italiana del segle XVI però parlada en anglès per impossar aixó de l’estil internacional. L’anglès crea una distancia i impedeix que penetris en el singular món de la proposta. I s’hi ha esplaiat a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real.

Carlos F. Heredero: El ‘Tale of tales’ de Mateo Garrone en Cannes: fantasia sin imaginación, lo deforme convertido en grotesco hablado en un inglés ortopédico. Ho ha comentat també a Facebook: El ‘Tale of tales’ de Mateo Garrone en Cannes: fantasia sin imaginación, lo deforme convertido en grotesco hablado en un inglés ortopédico. Vuelven los males del ‘europuding’. I ho ha desenvolupat a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real.

Esclar que…

Peter Bradshaw (The Guardian): Matteo Garrone’s Tale Of Tales is fabulous in every sense and Toby Jones has a shout at Best Actor. #Cannes2015. Ho ha desenvolupat a la crítica Monarch of the gran, en què escriu: Cannes already has a standout movie: the horrific new Renaissance fairytale from Gomorrah director Matteo Garrone. Features scenes of flea-petting, heart-eating and a right royal hag-shagger (..) Nothing in Garrone’s previous films Gomorrah and Reality prepared me for this adventure, although those movies were themselves galleries of grotesques, themselves scarcely believable. Tale of Tales is a treat: surely in line for a major prize here, and Toby Jones has to be in with a chance of best actor for his conceited, melancholy, ridiculous king.

Alejandro G. Calvo (Sensacine): Debo ser el único al que le ha gustado TALE OF TALES: fantasía bizarra con monstruo marino, viejas Sherezades, antropofagia, ogro romántico. I s’explica a l’article Matteo Garrone regresa a la versión pérfida de los cuentos de hadas con ‘Tale of Tales’: Tan romántica como divertida, y eso que se toma profundamente en serio, tan salvaje como trágica, Tale Of Tales se acerca, por proximidad estética, tanto al fantástico italiano de los años sesenta (Mario Bava como referente) como a la contextualización del relato medieval en exteriores naturales que Pasolini utilizara tanto en Decamerón como en Los cuentos de Canterbury (..). En definitiva, una delicia de lo más extravagante, no apta por todo tipo de estómagos, donde brilla con luz propia su reparto internacional.

A Télérama, Belle excentricité ou machin empesé ?, Frédéric Strauss la defensa amb vehemència –est un superbe spectacle qui vise la majesté d’une Palme d’or. Mais le film est aussi, surtout, porté par un plaisir innocent (..) n’est pas un film à clés. C’est une plongée dans des aventures fabuleuses au parfum d’enfance. Il faut les suivre comme Matteo Garrone les a filmées, en croyant à leur magie. Et on tombe sous le charme– i  Pierre Murat se la carrega a gust –Très vite, la médiocrité visuelle s’impose. Le film réussit à être moche. Lourd. Lent. Et emmerdant. La mise en scène n’arrange rien, scolairement, sage, sans panache, ni imagination. Et l’interprétation, non plus (..) Bien sûr, ce machin empesé, congelé, est tourné en anglais–

FOTO: crèdit, Greta De Lazzaris

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!