“L’assassina”, de Hou Hsiao-hsien (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de L’assassina (Nie yin niang | The Assassin)

Cartell_int_WildBunchDirecció: Hou Hsiao-hsien. Guió: Chu T’ien-wen, adaptació d’un relat breu. Fotografia: Mark Lee Ping (Lee Ping Bin). Producció: xino-taiwanesa. Durada: 2h00.

Repartiment: Shu Qi (Nie Yinniang), Chang Chen (Tian Ji’an), Tsumabuki Satoshi, Jack Kao, Nikki Hsieh.

Nota sinòptica: Film d’arts marcials, en què una assassina (Shu Qi) ensinistrada per un monjo taoista, a l’època de la Dinastia Tang, comença a qüestionar-se les seves lleialtats quan s’enamora d’un home a qui ha de matar. I ha de triar entre sacrificar-lo o trencar amb el camí sagrat dels assassins justos.

L'Assassina_WildBunchInt(1)Sinopsi: La Xina, segle IX. La Nie Yinniang torna amb la família després de molts anys d’exili. La seva educació ha quedat en mans d’un monjo que l’ha ensinistrada en el secret més gran de les arts Assassinmarcials. Justiciera de debò, té per missió eliminar els tirans. En tornar a casa, la mare li lliura un tros de jade, símbol de la pau establerta entre la cort imperial i la província de Weibo, però també del seu matrimoni estroncat amb en Tian Ji’an, el seu cosí. Afeblit per les revoltes, l’emperador ha intentat recuperar el control de la situació tot organitzant el territori en regions militars, però els governadors malden ara per a sostreure-les de la seva autoritat. Convertit en governador, en Tian Ji’an ha decidit desafiar obertament l’emperador i és així que la Nie Yinniang té l’encàrrec de matar el seu cosí. Ella se li dóna a conèixer i li deixa el tros de jade. La Nie Yinniang haurà de triar: sacrificar l’home que estima o trencar per sempre amb “l’Orde dels Assassins” a què pertany.

https://www.youtube.com/watch?v=06XN8_9vIc0

Altres vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: Caramel Films* | Ad Vitam. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Ion Cinema (1) | Ion Cinema (2).

728x90-1CompeticióL’assassina

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Canes 2015 (Premi Millor Direcció) | Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Teaser-tràiler | Hou Hsiao-hsien, magistral (Flaix) | Altres primeres reaccions Canes 2015Revista de premsa Canes 2015.

HHH1DirectorHou Hsiao-hsien (08.04.1947, Meixian, Guangdong, Xina). Fill de família nombrosa, de pares xinesos ensenyants que van fugir a Taiwan el 1948, Hou Hsiao-hsien va crèixer a Fengshan, ciutat gran del sud de l’illa. De la biografia, carrera i evolució cinematogràfica del cineasta en vaig publicar un article en aquest blog el 24.08.2006, amb el títol Qui és HHH?, que manté íntegra la seva vigència, entre altres raons, perquè d’aleshores ençà a penes si ha fet la bonica i afrancesada El vol del globus vermell , a més de dos episodis en films col·lectius i ha esmerçat vuit anys en la producció del seu nou llargmetratge, L’assassina.

El 2005, quan Jim Jarmusch recollí el Grand Prix de Canes per Broken Flowers i en referir-se als seus col·legues que havien participat aquell any en la Competició del Festival, va esmentar especialment Hou Assayas i HHHHsiao-hsein (HHH), a qui s’hi referí com a “mestre”, justament, perquè aquest és el qualificatiu que escau a Hou Hsiao-hsien. A les seves pel·lícules s’aprèn sobre el cinema, sobre la Història i sobre la vida, sense pretensions, amb moltíssima força de la mirada i un concepte pregon de la posada en escena. Olivier Assayas li ha dedicat el documental HHH. Portrait de Hou Hsiao-Hsien (1997), dins la sèrie “Cinéma, de notre temps”. Apareix HHH al documental A man of cinema: Pierre Rissient (Todd McCarthy, 2010), per a parlar d’aquest personatge, clau en el coneixement occidental de certs cineastes d’arreu, així com a l’extraordinari film sobre Xangai, de Jia Zhangke, I Wish I Knew (2010), on HHH intervé per parlar de la ciutat i de com s’hi ha aproximat cinematogràficament.

14-16ACompletant el perfil d’HHH d’ençà Three Times (2005), val la pena remarcar com aquell film ha actuat com a resum i colofó de la trajectòria del cineasta fins al moment. A final de la primera dècada d’aquest segle XX, ha semblat com si HHH es trobés entrampat en un cert afrancesament, tant  pel seu espot comercial d’Air France com pel film, propiciat pel 20è aniversari del parisenc Museu D’Orsay, El vol del  globus vermell, inspirat en La Ballon Rouge, d’Albert Lamorisse. És com si, superada l’etapa diguem-ne autobiogràfica, la trilogia de la memòria col·lectiva i els seus exercicis de minimalisme cinematogràfic -amb l’homenatge a Ozu inclòs-, en HHH estigués buscant per on tirar i, mentrestant, s’hagi dedicat a acceptar encàrrecs, siguin del Museu d’Orsay, d’Air France o del mateix The-AssassinFestival de Canes (Chacun son cinéma, ran de la 60a edició del certamen), i a participar en un encàrrec de film col·lectiu taiwanès (10+10 -2011-, projectat a la Berlinale 2012). La resposta la trobem a L’assassina: un projecte en què s’hi està treballant ben bé des de fa vint-i-cinc anys (la guionista Chu T’ien-wen ja en parlava el 1989) i que ha tingut una producció molt accidentada, a causa de compromisos dels actors i de problemes pressupostaris -l’actor Chang Chen va arribar a cancel·lar la seva lluna de mel, per a rodar-ne escenes; l’actor japonès Tsumabuki Satoshi ja n’havia rodat les seves l’any 2010, però el gruix de la producció es filmà l’octubre de 2012-. I es tracta d’un film d’arts marcials.

18389239 retocadaExtracte de filmografia i reconeixements: Cute Girl (Jiu shi liu liu de ta, 1980) | Els nois de Fengkuei (Feng gui lai de ren, 1983) -premiada al festival dels 3 Continents de Nantes | Un estiu a ca l’avi (Dong dong de jia qi, 1984) | Un temps per viure, un temps per morir (Tong nien wang shi, 1985) -premi FIPRESCI de la Crítica Internacional a Berlín (Fòrum)– | La filla del Nil (Ni luo he nu er, 1987) -presentada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes– | Pols al vent (Lian lian feng chen, 1987) | La ciutat dels dolors (Bei qing cheng sh, 1989) –Lleó d’Or a Venècia- | El mestre de titelles (Xi meng ren sheng, 1993) -Premi del Jurat al Festival de Canes) | Good Men, Good Women (Hao nan hao nu, 1995) -en Competició al Festival de Canes– | Goodbye South, Goodbye (Nan guo zai jian, nan guo, 1996) -en Competició al Festival de Canes– | Les flors de Xangai (Hai shang hua, 1998) -obra mestra, en Competició al Festival de Canes– | Millenium Mambo (Qian xi man po, 2001) -en competició al Festival de Canes– | Café Lumière (Kôhî jikô, 2003) -en Competició a la Mostra de Venècia- | Three Times (Zui hao de shi guang, 2005) <Aquells petits records inoblidables> -en Competició al Festival de Canes– | El vol del globus vermell (Le voyage du ballon rouge, 2007) -inauguració d’Un Certain Regard del Festival de Canes– | L’assassina (Nie yin niang, 2015)

Foto de capçalera: Gentilesa d’Ad Vitam. Fotos de l’apunt: Gentilesa de Wild Bunch International. Fotos del director: 1) HHH, 2) HHH i Olivier Assayas, 3) HHH, al rodatge d’ El vol del globus vermell”, 4) HHH al rodatge de “L’assassina”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *