“Chronic”, de Michel Franco (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de Chronic (Chronic)

Direcció: Michel Franco. Guió: Michel Franco. Producció: mexicana. Durada: 1h45.

Repartiment: Tim Roth (David), Bitsie Tulloch (Lídia), Claire van der Boom (Alice), Michael Cristofer, Robin Bartlett, Sarah Sutherland, Nailea Norvind.

Sinopsi: En David, un deprimit infermer d’atenció domiciliària que treballa amb malalts terminals, mira de tornar a connectar amb la seva família, que havia abandonat. És molt meticulós i s’entrega a la feina; però quan els pacients se li moren, ha de tornar al món “real”, el dels vius, en què no acaba de trobar el seu lloc. En aquest món “real”, en David és ineficaç, maldestre i reservat. És clar que ell necessita més els pacients que no pas ells el necessiten a ell. Mentre el veiem anar d’un pacient a l’altre, anem descobrint-li el passat que amaga. Fa anys que tragina culpa i remordiment i ara li pesa massa, de manera que ha d’encarar-ho, per a curar-se.

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: Wild Bunch. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | Productora*.

728x90-1CompeticióChronic

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Canes 2015 (Premi Millor Guió) | Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Revista de premsa Canes 2015.

DespuésDeLucía_DIR¬UCR-C12(1)DirectorMichel Franco (1979, Ciudad de México, México). Estudià Comunicació a la Universitat Iberoamericana de Mèxic i, tot seguit, Direcció Cinematogràfica a la New York Film Academy. Ha dirigit films publicitaris i videoclips per a la seva productora Pop Films. Al camp del cinema començà amb curtmetrtages, d’entre els quals, Cuando sea grande (2001), realitzat al marc d’una campanya contra la corrupció, es va estrenar en 500 sales mexicanes, i Entre dos (2003), premiat a Osca i a Dresde. El debut en els llargmetratges va tenir el lloc el 2009, amb Daniel y Ana -sobre el lligam tèrbol entre dos germans (la noia, que és a punt de casar-se, i el noi, en plena adolescència)-, presentat a la Quinzena de Canes i en nombrosos festivals i estrenat comercial a diversos països, entre els quals, Estats Units, França i Mèxic. Amb l’èxit de crítica i públic d’aquest debut, va treballar el guió del seu segon film, Después de Lucía, al marc de la 20a Sessió de La Residència de la Cinéfondation del Festival de Canes, entre 1’1 de març i el 15 de juliol de 2010. I seria a Un Certain 2 Michel_FRANCORegard 2012 on estrenaria reeïxidament el film, que aprofundeix en les relacions familiars enterbolides, seguint el vincle entre un pare vidu i la seva filla, víctima de tota mena d’abusos, dels qual no gosa parlar-ne a son pare, per no preocupar-lo més. En contrast, A los ojos (2013), la seva tercera pel·lícula, codirigida amb Victoria Franco, ha passat fins ara ben desaparcebuda -. Es tracta d’un drama sobre una treballadora social de Ciutat de Mèxic el fill de la qual pateix una malaltia degenerativa als ulls i com que li cal un trasplantament de còrnia i ni l’ineficient sistema de salut del país ni la manca de recursos li permeten aconseguir-ho, pren una decisió extrema ficant l’ull en els nens de carrer.

Extracte de filmografia i reconeixements: Daniel & Ana (2009) -seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes i al circuït de festivals internacionals- | Después de Lucía (2012) -Premi Un Certain Regard del Festival de Canes i seleccionada en nombrosos festivals- | A los ojos  (2013) | Chronic (2015).

Foto de capçalera: Wild BunchFotos del director: 1 i 2, gentilesa del Festival de Canes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *