“El conte dels contes”, de Matteo Garrone (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de El conte dels contes (Il racconto dei racconti | The Tales of Tales)

Direcció: Matteo Garrone. Guió: Matteo Garrone, Edoardo Albinati, Ugo Chiti, Massimo Gaudioso; adaptació lliure del recull de contes Lo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille, de Giambattista Basile. Fotografia: Peter Suschitzky. Música: Alexandre Desplat. Producció: anglo-franco-italiana. Durada: 2h05.

ElConteDelsContes_LePacteRepartiment. Episodi “La reina”: Salma Hayek (reina de Longtrellis), John C. Reilly (rei de Longtrellis), Alba Rohrwacher (artista de circ), Massimo Ceccherini   (artista de circ), Christian Lees (Elias),  Jonah Lees (Jonah). Episodi “La puça”Toby Jones (rei de Highhills),  Bebe Cave (Viola), Guillaume Delaunay (l’ogre), Eric Maclennan (metge), Nicola Sloane (damisel·la). Episodi “Les dues velles”: Vincent Cassel (rei de Strongcliff), Shirley Henderson (Imma), Hayley Carmichael (Dora),  Stacy Martin (la jove Dora), Kathryn Hunter (bruixa).

Sinopsi: Fresc del període barroc, en clau fantàstica, explicat mitjançant les històries de tres reialmes veïns i intemporals i dels respectius sobirans (un rei fornicador i llibertí; un altre fascinat amb una puça gegant; una reina gelosa que esgota la vida del seu marit…), prínceps i princeses, boscos i castells, ogres, animals extraordinaris, dracs, bruixes, bugaderes velles, artistes de circ…

Més Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: HanWay Films. Distribuïdores: Le Pacte | 01. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, 01.07.2015; mercat italià: 14.05.2015 Més informació: Imdb | AlloCiné | MyMovies.

728x90-1CompeticióEl conte dels contes

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Primeres reaccions Canes 2015Revista de premsa Canes 2015 | Declaracions de l’autor a Canes 2015.

_2-matteo_9058.jpgDirectorMatteo Garrone (15.10.1968, Roma). Nascut al si d’una família benestant, en què tanmateix el pare és crític teatral i la mare fotògrafa, Matteo Garrone semblava predestinat a ser una estrella del tennis. N’era, en l’esport escolar, tot una promesa; però un accident li’n va tallar en sec les possibilitats de seguir endavant. Aleshores es decanta cap a la formació artística i, sobretot, es dedica a la pintura en cos i ànima. Diplomat al Liceo Artistico el 1986 -18 anys d’edat-. Un cop acabats aquests estudis al Liceo Artistico, entra al món del cinema a treballar com a ajudant de càmera durant dos d’anys; però en acabat, es concentra en la pintura. És el 1996 que presenta el curtmetratge Silhouette al Festival Sacher, que organitza Nanni Moretti, i el guanya. El 1997, havent creat la seva pròpia productora Archimede, debuta en el llargmetratge amb Terra di mezzo, tres històries sobre la immigració a Roma, en què Z_1 Matteo Garroneaprofita i integra el curtmetratge anterior. Novament el guardonen, ara amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Cinema Jove de Torí. Si aquest film ja és una barreja de documental i ficció, de seguida se’n va a Nova York a filmar el documental Bienvenido Espirito Santo i l’any següent en signa encara un altre, a Nàpols: Oreste Pipolo, fotografo di matrimoni. El 2000, amb Estate Romana segueix aprofundint en l’estil de treballar les ficcions com si fossin documentals. Ni l’adscripció genèrica -film “noir”-, ni els mitjans que li posa a disposició la Fandango per tirar endavant L’imbalsamatore no li fan canviar la concepció del cinema i hi manté les constants estilístiques i temàtiques. Tanmateix, el ressó que obté amb aquest film (seleccionat a la Quinzena de Realitzadors de Canes, multipremiat a Itàlia) no impedeix, ans al contrari, el fracàs del següent: Primo amore (tanmateix, amb banda sonora premiada). El gran salt el fa el 2008, en presentar a Canes Gomorra, aproximació realista a la quotidianitat de la màfia, mitjançant l’adaptació del best seller epònim de Roberto Saviano, amb què guanya el Grand Prix del certamen i es fa un nom a nivell mundial. Grand Prix que torna a guanyar el 2012 amb Reality, cinta que no acabà de satisfer les expectatives que s’hi havien creat i que tracta de les fantasies d’un napolità enderiat a triomfar en un “reality show” televisiu.

Portrait_M._GarroneExtracte de filmografia i reconeixements: Terra di mezzo (1996) -premiada al Festival de Cinema jove de Torí- | Ospìti (1998) -seleccionada a Venècia, València, Angers, Messina…- | Estate Romana (2000) -seleccionada a Venècia- | L’imbalsamatore (2002) -seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, premiada als David di Donatello, als Nastro d’Argento, als premis Fellini, als premis Ciak d’Oro, als premis Pasolini- | Primo amore (2004) -seleccionada a Berlín; premiada la banda sonora a Berlín, als Donatello, als Nastro… | Gomorra (2008) -Grand Prix al Festival de Canes, 5 EFA (entre els quals, Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió), 7 David, 2 Nastro d’Argento, Millor Guió al Festival de Chicago, Nominada als Globus d’Or (Parla No Anglesa), als BAFTA, als Cesar…- | Reality (2012) -Grand Prix del Festival de Canes, 3 David di Donatello, 3 Nastri d’Argento… | El conte dels contes (2015).

Foto de capçalera: Stacy Martin; crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de 01 Distribuzione. Foto de l’apunt: Salma Hayek; crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de Le Pacte. Foto del director: 1) crèdit fotogràfic: Greta De Lazzaris. Gentilesa de 01 Distribuzione; 2) gentilesa del Festival de Canes; 3) gentilesa del Festival de Canes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *