Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 d'abril de 2015
0 comentaris

“La llei del mercat”, de Stéphane Brizé (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de La llei del mercat (La loi du marché |The Measure of a Man)

Direcció: Stéphane Brizé. Guió: Stéphane Brizé, Olivier Gorce. Producció: francesa. Durada: 1h33.

Cartell_fr_DiaphanaRepartiment: Vincent Lindon (Thierry Taugourdeau), Yves Ory (orientador ocupacional), Karine De Mirbeck (La dona de Thierry), Matthieu Schaller (el fill de Thierry), Xavier Mathieu (el col·lega sindicalista), Noël Mairot (professor de dansa).

Sinopsi: En Thierry (Vincent Lindon) té 51 anys i du 18 mesos a l’atur. Comença a treballar de guarda de seguretat en un hipermercat i aviat topa amb l’encàrrec d’espiar els col·legues, cosa que li provoca un dilema moral: per seguir tenint feina, es pot acceptar tot?

Vídeos: Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: MK2. Distribuïdores: Diaphana. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, 20.05.2015. Més informació: Imdb | AlloCiné | Unifrance | Productora.

728x90-1CompeticióLa llei del mercat.

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Canes 2015 (Premi Millor Actor -Vincent Lindon- |Menció Especial del Jurat Ecumènic) | Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Primeres reaccions i  revista de premsa Canes 2015.

Stitched PanoramaDirectorStéphane Brizé (18.10.1966, Rennes, Ille-et-Vilaine, França). Diplomat Universitari en Tecnologia Electrònica, esdevingué tècnic audiovisual per a la indústria del cinema i la televisió. A París, compaginà la feina amb estudis d’art dramàtic, fins que decidí dedicar-se a fer d’actor i a dirigir diverses obres de Teatre. El 1993 debutà al cinema amb el curtmetratge Bleu dommage, que també protagonitza, premiat al Festival de Cognac; al que seguí el curt L’oeil qui traine (1996), premiat a diversos certamens. Per al cantant Peter Kröner, realitzà el videoclip d’una cançó i el 1999 estrenà el seu primer llargmetratge, Le Bleu des villes.

SCRATCHEl seu cinema sol girar sobre personatges que van a parar a una cruïlla sentimental, vital. Als seus tres darrers films, és Vincent Lindon qui ho protagonitza: A Quelques heures de printemps (2012) és un home de 48 anys obligat a tornar conviure amb sa mare, amb qui es porten molt malament, però a la dona li diagnostiquen una malaltia terminal; a Mademoiselle Chambon (2009), és un bon home, bon paleta, bon pare i bon marit, taciturn, que s’enamora de la mestra del seu fill, una dona que ve d’un món diferent.  Justament, Florence Vignon és una dona de províncies que s’adona que la vida li està quedant molt lluny dels somnis i es planteja si hi pot posar remei, després d’una breu trobada amb una vella amiga, a Le Bleu des villes (1999). De la mateixa manera que, a Je ne suis pas là pour être aimé (2005), Patrick Chesnais és un professional de la Justícia, eixut emocionalment, que s’obre a la vida ran d’unes classes de tango…

Extracte de filmografia i reconeixements: Le Bleu des villes (1999) -seleccionada a Quinzena dels Realitzadors de Canes, a Mont-real i Toronto; Prix Michel d’Ornano, a Deauville- | Je ne suis pas là pour être aimé (2005) -en competició a Sant Sebastià; nominacions als César i EFA- | Entre adultes (2007) | Mademoiselle Chambon (2009) -César Millor Guió Adaptat (de 3 nominacions); Premi FIPRESCI a Istanbul; nominada als ISA | Quelques heures de printemps (2012) -seleccionada als festivals de Locarno, Toronto; 4 nominacions als César (inclosos Millor Guió i Millor Direcció)- | La llei del mercat (2015).

Foto de capçalera: © Nord-Ouest Films – Arte France Cinéma. Cartell de la pel·lícula: Diaphana. Foto de l’apunt: © Nord-Ouest Films – Arte France Cinéma. Foto del director: © D.R.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!