Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6 d'abril de 2015
0 comentaris

Altres veus: “Marie Heurtin”, de Jean-Pierre Améris

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Marie Heurtin, de Jean-Pierre Améris, estrenada ja a la nostra cartellera i, en particular, al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Àngel Quintana, En el món del silenci i la foscor, diari El Punt Avui, 01.04.2015: (..) La història de Marie Heurtin és sobretot el relat d’un procés i una conquesta pedagògica, però també és una historia d’amistat i d’amor entre la mestra i la seva complicada alumna (..) No estem davant la clàssica pel·lícula sentimental basada en com la minusvalia permet la sobreactuació d’una actriu (..) Allò que s’imposa al llarg de la pel·lícula és la forma com assumeix els processos d’aprenentatge i fa que aquests s’imposin per damunt de tot efecte melodramàtic (..) Améris explica la seva història amb un sentit molt precís de l’el·lipsi, no necessita recalcar res, ni forçar els sentiments. El pas del temps flueix amb elegància i, amb ell, tot el procés d’aprenentatge i d’afecte entre els personatges (..) Améris sap trobar l’emoció, sense forçar-la. Aquest estrany equilibri acaba convertint una pel·lícula plena de risc en una bona història de superació i d’amistat.

MarieHeurtin@L14 (1)Josep Lambies, La historia de Marie Heurtin, Time Out Barcelona, 03.04.2015: (..) de seguida fa notar que la lectura romàntica li interessa poc, que el que vol és ensenyarnos com percep l’entorn algú que ni hi sent, ni s’hi veu. I ho fa amb una càmera sigilosa i pacient, amb un so de vegades buidat i amb una perspectiva de la natura que s’encanta en l’experiència tàctil.

MARIE_HEURTIN_5 © Michael CrottoNando Salvà, Aprendre a existir, diari El Periódico, 01.04.2015: (..) renuncia a plantejar-se preguntes, propícies donat el context religiós, relacionades amb la fe, Déu i el cos entès com a presó (..) El relat guanya en aspror i en emoció en la mesura que el periple de la noia la confronta ni més ni menys que amb el sentit de la vida i la mort. I en el procés, i evitant completament la temptació de caure en el melodrama, arriba a una genuïna transcendència.

Fotos: © Michael Crotto

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!