Els Goya són una “illa mínima”

La isla mínima, d’ Alberto Rodríguez, li ha guanyat la partida a El Niño, de Dani Monzón. Els acadèmics espanyols s’han decantat pel “thriller d’autor” i han deixat amb reconeixements tècnics el que és ras i curt un thriller. El problema és la coherència del resultat de cadascun d’aquests films. El d’Alberto La isla mínima © Atípica Films, Sacromonte Films y Atresmedia Cine (7)Rodríguez no acaba de sortir-se’n, reconstrueix l’ambient socio-polític del moment de la Transició en aquella part del Guadalquivir, però sense acabar de trenar un discurs, de manera que finalment s’imposa el gènere. És un thriller en la tradició del cinema negre d’ambient més boirós, sense que acabi d’interessar-se per les “boires”. En canvi, el de Dani Monzón és un thriller més en la línia dels films d’acció d’avui en dia, realitzat de manera molt competent; un producte comercial impecable.

És curiós i no sé si anecdòtic que tots dos films s’ambientin a Andalusia, que el presentador de la Gala d’anit fos andalús -que, per cert, va fer servir majoritàriament el castellà estàndard-, que hi hagués acudits sobre andalusos i catalans -suposo que preparant el terreny a la seqüela de “8 cognoms bascos”…-.

Dels professionals catalans que hi van participar, els seus noms es veu que van quedar massacrats per les locucions, de manera que, per exemple, Edmon Roch va ser Edmon Roig, etc. En tot cas, Goya per la producció d’ El niño; com Carlos Marquès-Marcet el tingué com a director novell, per 10.000Km; Patrícia Font pel seu curtmetratge de ficció Café para llevar… tot, pel·lícules en castellà. Per cert, com era de preveureLoreak -parlada en basc- i A Esmorga -parlada en gallec- res de res: devien ser massa potents les contrincants a les respectives categories a què aspiraven. Però va quedar bé, que les nominessin…

Resulta molt significatiu, remarcable si més no, que els tres intèrprets nominats de 8 cognoms bascos -Karra Elejalde, Carmen Machí i Dani Rovira- hagin estat premiats. No es pot pas dir que no treguin bé els seus arquetípics personatges del costumisme més bugadejat; però és que premiar-los a ells ha significat no fer-ho a actors com Eduard Fernández, José Sacristán o fins i tot el mateix David Verdaguer. La isla mínima © Atípica Films, Sacromonte Films y Atresmedia Cine (5)Diria que el populisme s’ha imposat a la raó.  I ja que parlem de l’apartat interpretatiu, permeteu que esmenti el cas dels dos protagonistes de La isla mínima, Javier Gutiérrez i Raúl Arévalo. A Sant Sebastià, ja va passar, que del seu òptim treball, se n’acaba reconeixent només el de Gutiérrez. La clau pot raure en el diferent perfil dels personatges que incorporen: el de Gutiérrez és més complex, dóna més joc. Però no em sembla que n’hi hagi com per no valorar tant el d’Arévalo. Però és que, a més, el personatge del premiat, aporta estones de gran ambigüitat a la pel·lícula -havia estat un policia repressor del franquisme- i, mal que el director malda per arreglar-ho cap al final, no deixa de ser que es premia al policia fatxa i es deixa en blanc el policia democràtic. Ja sabem que cal reconèixer la feina d’actor i no els personatges que interpreten; però, en no trobar-hi gran diferència en el resultat actoral, la veritat és que la cosa fa lleig.

L’acadèmia espanyola del cinema… només faltava el tuteig del presentador de la gala amb l’inefable ministre anti-cinema Wert -sort d’Almodòvar i la seva impertinència!-.

Z_La isla mínima © Atípica Films, Sacromonte Films y Atresmedia Cine (2)Goya 2014. Els premis.

La isla mínima, d’ Alberto Rodríguez: 10 Goya (Pel·lícula, Direcció, Guió, Actor -Javier Gutiérrez-, Actriu revelació -Nerea Barros-, Música, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari).

El Niño, de Dani Monzón: 4 Goya (Cançó, Direcció de Producció, So, Efectes Especials).

Vuit cognoms bascos, d’Emílio Martínez Lázaro: 3 Goya (Actor en Paper Secundari -Karra Elejalde-, Actriu en Paper Secundari -Carmen Machí-, Actor Revelació -Dani Rovira-).

Mortadel·lo i Filemó contra Jimmy el Catxondo , de Javier Fesser: 2 Goya (Animació, Guió Adaptat).

10.000 Km, de Carlos Marquès-Marcet: 1 Goya (Nou Director).

Magical Girl, de Carlos Vermut: 1 Goya (Actriu -Bárbara Lennie-).

Musarañas, de Juanfer Andrés i Esteban Roel: 1 Goya (Maquillatge/Perruqueria).

Paco de Lucía: la búsqueda, de Francisco Sánchez Varela: 1 Goya (Documental).

Contes salvatges, de Damián Szifron: 1 Goya (Pel·lícula Iberoamericana).

Ida, de Pawel Pawlikowski: 1 Goya (Film Europeu).

Café para llevar, de Patrícia Font: 1 Goya (Curtmetratge de ficció).

Walls (Si estas paredes hablasen), de Miguel López Beraza: 1 Goya (Curtmetratge Documental).

Juan y la nube, de Giovanni Maccelli: 1 Goya (Curtmetratge d’Animació)

Nominacions prèvies: Les nominacions “autonomistes” dels Goya.

FOTOS: La isla mínima © Atípica Films, Sacromonte Films i Atresmedia Cine

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *