Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
“Queen of the Desert”, de Werner Herzog (Berlín 2015)
Fitxa de Queen of the Desert (Queen of the Desert)
Direcció: Werner Herzog. Guió: Werner Herzog. Producció: Palmyra Films (Los Angeles, Califòrnia, EUA), Benarroya Pictures (Los Angeles, Califòrnia, EUA). Durada: 2h05.
Repartiment: Nicole Kidman (Gertrude Bell), James Franco (Henry Cadogan), Damian Lewis (Charles D.- Wylie), Robert Pattinson (coronel T.E. Lawrence)..
Sinopsi: Aproximació a la biografia de de Gertrude Bell (Nicole Kidman) que, com a historiadora, novel·lista i membre del servei secret britànic, va jugar un paper decisiu paper al voltant de 1920 en l’establiment del full de ruta per al nou ordre polític a l’Orient Mitjà. Jove educada, a qui no es troba marit al seu país, viatja a Teheran. Allà viu una tràgica història d’amor amb el diplomàtic i jugador empedreït Henry Cadogan (James Franco), de resultes de la qual renuncia a la vida privada i decideix explorar la regió. Abans que es desintegri l’imperi Otomà, aprèn idiomes, en tradueix la literatura, es reuneix amb dignataris musulmans al Caire, Bàssora i Bagdad i se’n guanya confiança i respecte. Predestinada, doncs, a fer de mitjancera entre l’Orient Mitjà i l’Imperi Britànic, contribueix a la definició de les noves fronteres de la regió després de la Primera Guerra Mundial. I llavors l’amor torna a entrar a la seva vida.
Vendes internacionals: Sierra/Affinity. Distribuïdores: pendent. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb (ang).
Festival de Berlín 2015
Competició
Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.
Apunts en aquest blog: pendent.
Director: Werner Herzog (Múnic, Baviera, Alemanya, 05.09.1942). Va estudiar Història, Literatura i Teatre, per bé que no acabà cap d’aquestes carreres. Als vint anys d’edat dirígí el seu primer curtmetratge, Herakles (1962) i als vint-i-sis debutava amb el llarg Signes de vida (1968), guardonat al Festival de Berlín i als Premis del Cinema Alemany. No pot resultar més significatiu l’any de la seva estrena, el revolucionari 1968: amb Fassbinder, era membre actiu del Nou Cinema Alemany. Un perfil ben complet del cineasta, el trobem en aquesta entrada de la Wikipèdia catalana. Al decurs de la seva dilatada carrera, ha rebut nombrosos premis de pertot arreu, destacant el de Millor Director a Canes 1982, per Fitzcarraldo. El 2010 va presidir el Jurat Internacional del Festival de Berlín. Autor de ficcions i documentals dotats de personalitat pròpia, entre els quals ell no hi veu cap diferència genèrica, també ha dirigit òpera i teatre en escenaris importants. Als darrers anys han estat especialment remarcats els seus documentals Grizzly Man (2005) i La cova dels somnis oblidats (2010), en què segueix aprofundint amb el vincle entre l’Home i la Natura salvatge, alhora que explora les possibilitats del cinema digital i fins del 3D.
Extracte de filmografia: Signes de vida (1968), També els nans van començar petits (1970), Fata Morgana (1971), Aguirre, la còlera de Déu (1972), L’enigma de Gaspar Hauser (1974), Stroszek (1976), Nosferatu, vampir de la nit (1979), Woyzeck (1979), Fitzcarraldo (1982), On somien les formigues verdes (1984), Cobra verda (1987), Grizzly Man (2005), Rescue Dawn (2006), Encounters at the End of the World (2007), The Bad Lieutenant: Port of Call – New Orleans (2009), La cova dels somnis oblidats (2010), Into the Abyss (2011), Queen of the Desert (2015).
Foto de capçalera: © 2013 QOTD Film Investment Ltd. All Rights Reserved. Gentilesa del Festival de Berlín.
Foto de l’apartat dedicat al director: © 2013 QOTD Film Investment Ltd. All Rights Reserved. Gentilesa del Festival de Berlín.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi Serra, diari Ara:
(..) és difícil trobar-hi cap rastre del Herzog indomable (..) Rebuda amb un silenci incòmode (..) L’aproximació en clau de melodrama romàntic de Herzog no s’agafa per enlloc. A la primera part, el director alemany es transforma en una mena de James Ivory (..) Herzog vol mostrar la bellesa de la regió, no l’origen dels seus conflictes.
(Crònica de Berlín, 07.02.2015: “Herzog es perd en el desert de Kidman”)
Nando Salvà, diari El Periódico:
(..) És possible (..) que sigui el més radical que Herzog hagi fet mai: una pel·lícula tossudament dolenta; tan barroera, tan increïblement avorrida, que resulta inconcebible que algú dotat del seu talent l’hagi fet així sense voler. Ha d’haver estat expressament (..) Fa un ús grotesc dels clixés estilístics del cine d’exploradors i del melodrama: repetitives panoràmiques, afectades veus en off i una col·lecció d’interpretacions afectades encapçalada per les de James Franco i Robert Pattinson
(Crònica de Berlín, 07.02.2015: “Werner Herzog presenta el seu film més barroer i radical”)
Álex Vicente, dirai El País:
(..) “El cineasta alemany va decebre amb un melodrama d’inspiració clàssica, perjudicat per un convencionalisme impropi, un esquematisme desconcertant i una música horrorosa (..) Malgrat tot, Herzog tampoc mereixia el linxament que semblava que s’estigués ordint ahir. Hi ha moments en què la seva genialitat encara brilla (..) En aquesta empresa un pèl fallida, la millor carta del director es diu Nicole Kidman, que continua demostrant la seva valentia i firma una interpretació magnètica”
(Crònica de Berlín, 07.02.2015: “Kidman es perd al desert”)