Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
“Ningú no vol la nit”, d’Isabel Coixet (Berlín 2015)
Fitxa de Ningú no vol la nit (Nobody Wants the Night | Nadie quiere la noche | Personne n’attend la nuit)
Direcció: Isabel Coixet. Guió: Miguel Barros. Fotografia: Jean-Claude Larrieu. Producció: Ariane Garoe (Les Palmes, Canàries), Mediapro (Barcelona, Catalunya). Coproducció: Neo Art Producciones (Barcelona, Catalunya), Noodles Production (París, França), One More Movie (Sofia, Bulgària). Durada: 1h58.
Repartiment: Juliette Binoche (Josephine Peary), Rinko Kikuchi (Allaka), Gabriel Byrne (Bram Trevor), Orto Ignatiussen (Ninq), Alberto Jo Lee (Odaq), Clarence Smith (Henson – Erzähler), Ben Temple (Frand), Matthew Salinger (Spalding), Reed Brody (Lucius), Ciro Miró (Njal).
Sinopsi: Groenlàndia, 1908. Josephine Peary (Juliette Binoche), una dona noble i valenta deixa enrere la seva vida acomodada a Washington per anar a esperar el retorn del seu estimat marit, Robert Peary, de la somniada expedició al Pol Nord. En aquesta llarga i solitària espera, la seva vida toparà inesperadament amb la d’una dona inuit jove i bella, Allaka (Rinko Kikuchi). Juntes lluitaran per sobreviure i encarar aquesta llarga i gèlida espera sota les amenaçadores i esfereïdores condicions de l’eterna i fosca nit de l’hivern polar.
Vendes internacionals: Elle Driver. Distribuïdores: Wild Bunch. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Catalan Films (cat) | Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr).
Festival de Berlín 2015
Competició
Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.
Apunts en aquest blog: Isabel Coixet inaugurarà la Berlinale 2015.
Directora: Isabel Coixet (Sant Adrià del Besós, 09.04.1960). Extracte de filmografia: Massa vell per a morir jove (1989), Coses que no et vaig dir mai (1995), A los que aman (1998), Mi vida sin mi (2003), La vida secreta de les paraules (2005), Elegy (2008), Mapa dels sons de Tòquio (2009), Escuchando al juez Garzón (2010), Ayer no termina nunca (2013), Mi otro yo (2013), Ningú no vol la nit (2014).
Foto de capçalera: Juliette Binoche. © Leandro Betancor. Gentilesa del Festival de Berlín.
Foto de la directora: Gentilesa del Festival de Berlín.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi Serra, diari Ara:
(..) Atrapada al campament, la Josephine haurà de conviure a contracor amb la despreocupada i jovial amant del seu marit. A mesura que el menjar i el carbó escassegen, la gelosia i el rebuig es transformaran en solidaritat i tendresa (..) Un xoc cultural del qual la filosofia esquimal sempre surt guanyadora (..) La pel·lícula cau en un cert bonisme en el retrat del poble inuit. La cosa frega la caricatura (..) Les millors qualitats de la directora no apareixen quan filma viatges en trineu o allaus de neu (..) Salva els mobles per
la força i convicció de la interpretació que fa Juliette Binoche
(Crònica de Berlín, 06.02.2015: “El viatge d’Isabel Coixet a l’àrtic obre la Berlinale”)
Nando Salvà, diari El Periódico:
(..) “L’acollida que Nadie quiere la noche va rebre ahir a la Berlinale va ser freda. La divisió d’opinions que va generar és pròpia de les pel·lícules que fan algunes coses bé i algunes no tant. S’agraeix, d’entrada, que Coixet tracti un relat que convida a l’excés sentimental amb un grau de sobrietat mai vist abans en el seu cine (..) El problema és que intentant fugir de l’excés dramàtic la pel·lícula acaba fugint del drama (..) Als diàlegs que el guionista Miguel Barros ha creat per a les protagonistes no només els falta intensitat, sinó sobretot fondària (..) Ara bé, si els retrats humans (..) són irregulars, la seva mirada a la naturalesa posseeix un rotund poder evocador.
(Crònica de Berlín, 06.02.2015: “La Berlinale segella el seu llarg idil·li amb Isabel Coixet”)