Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de gener de 2015
0 comentaris

Fitxa (premis Gaudí): “Stella cadente”, de Lluís Miñarro

Microfitxa de Stella cadente (Estel fugaç | Falling Star | Estrella fugaz | Étoile filante)

Direcció: Lluís Miñarro. Guió: Lluís Miñarro, amb la col·laboració de Sergi Belbel en el guió i els diàlegs. Fotografia: Jimmy Gimferrer. Durada: 1h45.

Repartiment: Alex Brendemühl (Amadeu de Savoia), Lorenzo Balducci (assistent del Rei), Àlex Batllori (criat jove), Lola Dueñas (la cuinera), Barbara Lennie (Ma. Victòria, reina), Francesc Garrido (ministre Serrano), Gonzalo Cunill (ministre Zorrilla), Francesc Orella (bisbe).

POSTER Stella ESTRENOSinopsi: Novembre de 1870. Les Corts Espanyoles escolleixen per 191 vots a Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, com a Rei dels Espanyols. Gener de 1871. Amadeu de Savoia arriba a Madrid, quan mor assassinat el general Prim, que n’era el principal valedor. El regnat d’Amadeu I serà breu, no arribarà a tres anys; el seu pas per la Història, obscur i desconegut. Reclòs a palau, les seves idees transformadores no surten d’aquelles parets gruixudes, mentre els polítics fan i desfan a pleret, enmig de greus tensions de tota mena per les espanyes. El seu delit per la bellesa i l’hedonisme topa amb l’ascetisme castellà, mentre al seu voltant, l’assistent personal, el criat, la cuinera… s’aboquen als plaers de la vida i li’n procuren.

Nota: segons la productora del film, la pel·lícula tracta de la impossibilitat d’establir la bellesa i de la futilitat del poder (..) Se situa entre el final del Romanticisme i el començament de la Modernitat. Un període convuls a Europa -i especialment a Espanya- de ressonàncies amb l’actualitat. Segons el seu autor, Lluís Miñarro, és una pel·lícula lliure i delirant que defensa la necessitat de gaudir en aquesta vida. Un joc amb l’espectador en qu+e res no és el que sembla. Una mirada irònica als valors estètics dels anys setanta, “en què vam ser tan feliços”.

Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp). Festivals: Rotterdam 2014 | D’A 2014 | altre festivals. Reconeixements: Premis i nominacions (inclosos els Gaudí 2014).

Apunts en aquest blog: Altres veus.

director_luismiñarroDirector: Lluís Miñarro (Barcelona, 1949).Productor cinematogràfic, ho ha estat de films com Coses que mai et vaig dir (Isabel Coixet, 1996), Les mans buides (Marc Recha, 2003), La silla (Julio Wallotis, 2006), Honor de cavalleria (Albert Serra, 2006), Bolboreta, mariposa, papallona (Pablo García, 2007), En la ciudad de Sylvia (José Luís Guerín, 2007), El cant els ocells (Albert Serra, 2008), Liverpool (Lisandro Alonso, 2008), El Brau Blau (Daniel V. Villaescusa, 2009), El somni (Christophe Farnarier, 2009), Singularidades de uma rapariga Loura (Manoel de Oliveira, 2009), Aita (José Ma de Orbe, 2010), La Mosquitera (Agustí Vila, 2010), L’oncle Boonmee que pot evocar les seves vides passades (Apichatpong Wheerasethakul, 2010), O estranho caso de Angélica (Manoel de Oliveira, 2010), La lapidation de Saint Etienne (Pere Vilà, 2012), El muerto y ser feliz (Javier Rebollo, 2012), Aigües tranquil·les (Naomi Kawase, 2014). És el factòtum de la productora Eddie Saeta.

Extracte de filmografia com a director:  Familystrip (2009) -documental-, Blow Horn (2009) -documental-, 101 (2012) -curtmetratge-, Stella cadente (2013) -primera ficció-.

Fotos: Splendor Films.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!