Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Isaki Lacuesta: “Murieron por encima de sus posibilidades”
Cinc persones normals i corrents, d’un país estranyament semblant a Espanya, veuen com els queden destrossades les seves vides per mor de la crisi econòmica. Sense res a perdre-hi, s’empesquen un pla absolutament boig per a salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans. Això és Murieron por encima de sus posibilidades, la nova proposta d’Isaki Lacuesta (Girona, 1975), que avui estrena fora de competició al Festival de Sant Sebastià -cartamen on guanyà la Petxina d’Or el 2011 amb Els passos dobles i el Premi FIPRESCI 2009 amb Los condenados–
En lloc de cobrar, per participar en aquest film, pel qual no s’ha sol·licitat subvencions, l’equip artístic hi ha posat el seu sou -amb l’esperança, això sí, de repartir-se’n els hipotètics beneficis…- i Isaki Lacuesta ha comptat amb la complicitat dels actors, parem atenció: Raúl Arévalo (Miguel), Albert Pla (Albert), Ivan Telefunken (Ivan), Jordi Vilches (Jordi) i Julián Villagrán (Julio) -que són els cinc del segrest-, als quals acompanyen Imanol Arias (Gerardo), Bruno Bergonzini (Piti), Àlex Brendemühl (Negociador), Jose Coronado (Jose Javier), Eduard Fernández (presentador del Telediario), Ariadna Gil (directora del col·legi), Bárbara Lennie (negociadora), Sergi López (“El Jefe”), Carmen Machi (Susana), Ángela Molina (mare d’ Iván), Àlex Monner (futbolista), Josep Maria Pou (banquer), José Sacristán (home digne), Emma Suárez (Ana) i Luis Tosar (Antonio). Un càsting, altrament, impossible!
És una comèdia negra -escriu Isaki Lacuesta i li tradueixo, com és habitual en aquest blog- amb ràfegues de colors, feta amb la vocació de retratar l’Espanya dels nostres dies (és a dir, l’Espanya de la crisi, de les dobles veritats, la corrupció moral) i posar-la en una d’aquestes càpsules del temps que a vegades es guarden sota terra o s’envien a l’espai perquè en el futur els escarbats o els ovnis puguin fer-se un fart de riure a costa nostra. En aquest sentit, el que més ha costat de “Murieron…” és mirar d’estar a l’alçada dels disbarats que cada dia ens trobem a les portades dels diaris, les sessions del Congrés, la vida quotidiana. En aquest país nostre -diu Lacuesta-, l’única manera de ser estrictament neorealista passa per l’esperpent, que ja no és un mirall deformant, sinó una simple “selfie” al water.
Més informació: Catalan Films | Imdb.
Crèdits fotogràfics: fotos, gentilesa del Festival de Sant Sebastià.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi Serra, diari Ara:
(..) una comèdia gamberra, embogida i passada de voltes (..) Té tot el que sovint es troba a faltar en el cinema espanyol: transgressió, urgència i capacitat de resposta a la realitat immediata. És una reacció en clau d’esperpent a la humiliació econòmica de la societat, una ràfega de dignitat i rebel·lia contra la línia de flotació del conformisme. No és cinema de guerrilla, sinó cinema en peu de guerra (..) Des d’”Airbag” que no es veia una comèdia tan barroca i atapeïda de gags, recursos visuals i cameos de la plana major de l’star system espanyol (..) Però el conjunt carranqueja. Problemes de to i ritme fan que la comèdia s’entrebanqui a ratxes i s’ofegui en el tram final. Rebuda en el festival amb barreja d’aplaudiments i xiulets, Murieron… té tants
moments inspirats (..) com alts i baixos narratius. Una proposta lloable, doncs,
però parcialment fallida.ç
Imma Merino, diari El Punt Avui:
(..) una sàtira política en forma d’una comèdia esbojarrada que vol donar
compte d’una situació de crisi en què, entre aspectes que la configuren, es fa
present l’especulació, la corrupció política i les retallades
en els serveis socials (..) “El film és un retrat d’Espanya, però en certa
manera també és un autoretrat del cinema espanyol a través d’actors de diverses generacions i representatius de diferents tendències”, afirma Lacuesta (..) Isaki Lacuesta és l’únic director català amb una pellícula
en la secció oficial
Nando Salvà, diari El Periódico:
(..) embogida comèdia sobre la situació econòmica del nostre país protagonitzada per un luxós repartiment