Isaki Lacuesta: “Murieron por encima de sus posibilidades”

Cinc persones normals i corrents, d’un país estranyament semblant a Espanya, veuen com els queden destrossades les seves vides per mor de la crisi econòmica. Sense res a perdre-hi, s’empesquen un pla absolutament boig per a salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans. Això és Murieron por encima de sus posibilidades, la nova proposta d’Isaki Lacuesta (Girona, 1975), que avui estrena fora de competició al Festival de Sant Sebastià -cartamen on guanyà la Petxina d’Or el 2011 amb Els passos dobles i el Premi FIPRESCI 2009 amb Los condenados

Murieron por encima de sus posibilidades (Foto película) 6771En lloc de cobrar, per participar en aquest film, pel qual no s’ha sol·licitat subvencions, l’equip artístic hi ha posat el seu sou -amb l’esperança, això sí, de repartir-se’n els hipotètics beneficis…- i Isaki Lacuesta ha comptat amb la complicitat dels actors, parem atenció: Raúl Arévalo (Miguel), Albert Pla (Albert), Ivan Telefunken (Ivan), Jordi Vilches (Jordi) i Julián Villagrán (Julio) -que són els cinc del segrest-, als quals acompanyen Imanol Arias (Gerardo), Bruno Bergonzini (Piti), Àlex Brendemühl (Negociador), Jose Coronado (Jose Javier), Eduard Fernández (presentador del Telediario), Ariadna Gil (directora del col·legi), Bárbara Lennie (negociadora), Sergi López (“El Jefe”), Carmen Machi (Susana), Ángela Molina (mare d’ Iván), Àlex Monner (futbolista), Josep Maria Pou (banquer), José Sacristán (home digne), Emma Suárez (Ana) i Luis Tosar (Antonio). Un càsting, altrament, impossible!

Murieron por encima de sus posibilidades (Foto película) 6776És una comèdia negra -escriu Isaki Lacuesta i li tradueixo, com és habitual en aquest blog- amb ràfegues de colors, feta amb la vocació de retratar l’Espanya dels nostres dies (és a dir, l’Espanya de la crisi, de les dobles veritats, la corrupció moral) i posar-la en una d’aquestes càpsules del temps que a vegades es guarden sota terra o s’envien a l’espai perquè en el futur els escarbats o els ovnis puguin fer-se un fart de riure a costa nostra. En aquest sentit, el que més ha costat de “Murieron…” és mirar d’estar a l’alçada dels disbarats que cada dia ens trobem a les portades dels diaris, les sessions del Congrés, la vida quotidiana. En aquest país nostre -diu Lacuesta-, l’única manera de ser estrictament neorealista passa per l’esperpent, que ja no és un mirall deformant, sinó una simple “selfie” al water.

Més informació: Catalan FilmsImdb.

Crèdits fotogràfics: fotos, gentilesa del Festival de Sant Sebastià.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *