Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Susanne Bier vol provocar a Sant Sebastià amb “Una segona oportunitat”
La meva intenció no és escandalitzar, sinó provocar, obligar la gent a pensar. Explico una història, gairebé podríem dir-ne un conte moral. I els contes morals sovint són violents, ha declarat clarament la directora danesa Susanne Bier, ran d’ Una segona oportunitat (En chance til | A second chance), el drama intens que presenta a concurs avui al Festival de Sant Sebastià.
Avesada, en la seva filmografia, a explorar (i explotar) el dolor, la tragèdia i la fragilitat humana, Susanne Bier ha construït, efectivament, un drama sobre persones que passen per circumstàncies especials i traspassen la ratlla que separa el bé del mal, amb la intenció de dur l’espectador a preguntar-se: I tu què faries, en aquestes circumstàncies? Bier aclareix que la pel·lícula no predica que no hi hagi res moralment bo o dolent, només mirem d’aprofundir en la nostra comprensió de per què els éssers humans actuem de maneres que, a vegades, no s’acaben d’entendre.
L’ Andreas (Nikolaj Coster-Waldau) i en Simon (Ulrich Thomsen) són amics i policies. L’Andreas és aparetment feliç amb la seva dona i el seu fill; en Simon acaba de divorciar-se i s’emborratxa sovint. Les coses canvien, però, quan intervenen en la baralla d’una parella de ionquis i descobreixen un nadó en un armari: L’Andreas, l’home estable, comença a perdre la seva idea de justícia i en Simon, el rebel, haurà de bregar perquè es recuperi l’equilibri entre el bé i el mal.
Amb guió d’ Anders Thomas Jensen, el film està protagonitzat per un esplet d’actors escandinaus prou coneguts, com són Nikolaj Coster-Waldau, Ulrich Thomsen, Maria Bonnevie i Nikolaj Lie Kaas, als quals s’ha afegit la model Lykke May Andersen. Amb ells, Susanne Bier ha intentat comunicar la humanitat dels personatges, jugant a crear simpatia envers qui és un addicte violent (Nikolaj Lie Kaas) o buscant que Andreas no caigui malament, tot i el que fa (És molt atractiu, però té alguna cosa d’enigmàtic, diu Bier, que afegeix: Ningú no dubta que és perfecte, però n’hi ha prou de mirar-lo per a descobrir-li una aurèola obscura)
Més informació: Imdb. Distribuïdores: Golem.
Crèdits fotogràfics: Golem. Gentilesa del Festival de Sant Sebastià.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi Serra, diari Ara:
(..) melodrama en majúscules guarnit de tragèdia, els personatges torturats per conflictes morals impossibles i, en definitiva, el patiment humà elevat a l’octava potència (..) L’espiral de desgràcies continua, esclar, perquè això és un
film de Susanne Bier, i tampoc hi trobarem a faltar una certa redempció final (..) Les faules morals de Bier, que guien el públic mostrant-li exactament
com s’ha de sentir, engrandeixen els mèrits de cineastes com els Dardenne, que són el seu negatiu.