“Cor silent”, de Bille August , reobre el debat de l’eutanàsia, a Sant Sebastià

Un drama familiar intens en què tots els conflictes i aspectes de l’amor troben la seva veu al final, en el cap de setmana de redempció que una família passa junta: així defineix el director danès Bille August la seva nova pel·lícula, Cor silent (Stille Hjerte | Silent Heart), que es projecta avui dissabte, 20 de setembre, a la secció competitiva de la 62a edició del Festival de Sant Sebastià.

https://www.youtube.com/watch?v=rmbQiKgkAQo

Tres generacions d’una família es reuneixen un cap de setmana. Les germanes, Sanne i Heidi, han acceptat el desig de la seva mare, malalta terminal, de morir abans que empitjori el seu estat. Però a mesura que passen les hores del cap de setmana, la decisió de la mare es fa cada cop més difícil d’acceptar i comencen a sobreeixir vells conflictes covats. Aquesta és la sinopsi del film, amb guió de Christian Torpe i protagonitzat per Ghita Nørby, Paprika Steen, Danica Curcic, Morten Grunwald, Pilou Asbæk, Jens Albinus, Vigga Bro i Oskar Sælan Halskov.

Stille hjerte _ Silent Heart (Foto director) Photo by Sam EmersonSolem estar d’acord que el temps acaba situant les coses a lloc. A final dels vuitanta i començament dels noranta, Bille August era un cineasta molt valorat (probablement sobrevalorat) i va arribar a guanyar la Palma d’Or de Canes en dues ocasions, com si fos un dels grans: amb Pelle, el conqueridor (1988) -també Globus d’Or i Òscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa- i Les millors intencions (1992). Després, el seu cinema va perdre el favor del reconeixement, els seus relats novel·lescos van deixar de ser vistos com a vigoroses narracions èpiques o ficcions de petja bergmaniana, i va anar enfonsant-se en una mediocritat autoral, amb títols com La casa de los espíritus (1993) o Smila (1997). Va adaptar al cinema Els miserables (1998), amb Liam Nesson en el rol de Valjean, i va tractar el tema del racisme a l’Àfrica del Sud, amb Goodbye Bafana (2007); però res no li retornà el prestigi perdut, a desgrat de ser seleccionat o no en festivals internacionals. El 2013 va tenir fora de competició a Berlín, Tren de nit a Lisboa. I enguany és el Festival de Sant Sebastià que li acull el seu darrer treball, Cor silent.

Crèdits fotogràfics: gentilesa del Festival de Sant Sebastià.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *