Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

29 d'agost de 2014
0 comentaris

Venècia, negra, negríssima

Humor negre, ànimes obscures, l’inquietant món subterrani austríac vist per Ulrich Seidl, amants arrossegats per l’addicció, inesperada pallissa nocturna, un funeral ben especial… configuren una jornada negra, negríssima, a Venècia 2014.

Jornades dels Autors. Venècia 2014.

Comèdia negra israeliana, La festa de comiat explica la història d’uns interns de residència geriàtrica que inventen una màquina que ajuda a morir els que ja en tenen prou… Ho fan per ajudar un amic, però aviat corre la veu i els plouen sol·licituds…

LaFestaComiat@Pie Films(foto-Max Hochstein)(01)La festa de comiat (Mita Tiva | The Farewell Party). Direcció: Sharon MAYMON i Tal GRANIT. Producció germano-israeliana. Guió: Tal Granit i Sharon Maymon. Intèrprets: Ze’ev Revah, Levana Finkelstein, Alisa Rozen, Ilan Dar. Sinopsi: En Yehezkel (Ze’ev Revah) té 75 anys i viu en una residència de la tercera edat de Jerusalem. Decideix atendre el desig del seu millor amic, en Max, malalt terminal que es deleix per morir en pau. Malgrat les objeccions de la seva dona Levana (Levana Finkelstein), en Yehezkel i la dona d’en Max, la Yana (Alisa Rozen), compten amb l’ajut del Dr. Daniel, un veterinari, i d’un oficial de policia retirat, Raffi Segal (Rafael Tabor) per tirar endavant la seva missió. A l’hora de la veritat, però, s’adonen que cap d’ells no està disposat a “prémer el gallet”; de manera que en Yehezkel construeix una màquina per a practicar l’auto-eutanàsia. I sí, en Max mor; però el rumor s’estén sobre l’existència d’aquesta màquina i el grup comença a rebre més peticions d’ajuda. Alhora, en Yehezkel es nega a afrontar la realitat del deteriorament de la seva esposa, cada cop més dement. I l’home comença a perdre’s entre les noves sol·licituds de la màquina i la creixent dependència de Levana, esborrant-se-li els límits d’una i altra qüestió, mentre el grup encara dilemes morals impossibles de suportar. Més informació: Jornades dels Autors Venècia 2014 | Imdb. Vendes internacionals: Beta Cinema. Altres festivals: Toronto 2014 Contemporary World Cinema. Directors: Sharon Maymon (Ramle, 1973), format a la Camera Obscura College of Arts de Tel Aviv, realitza alguns curtmetratges, un telefilm i debuta el 2009 amb el llarg Sippur Gadol (A Matter of Size) i Tal Granit (Tel Aviv, 1969), graduada a la Sam Spiegel Film School, debuta el 2006 realitzant conjuntament amb Maymon el telefilm Mortgage.  El tàndem ha realitzat posteriorment dos curtmetratges i signa La festa de comiat (2014) com a primer llargmetratge conjunt.

Venècia 2014. Competició.

Destins marcats, gent endolada, dinàmiques criminals, herències cruels… el mal al cor de l’ésser humà, a un film de títol premonitori: Ànimes fosques.

Z_11559-Anime_nere_7-MarcoLeonardi--__Francesca_CasciarriÀnimes fosques (Anime nere | Black Souls). Direcció: Francesco MUNZI. Producció franco-italiana. Guió: Francesco Munzi, Fabrizio Ruggirello, Maurizio Braucci; adaptació de la novel·la Anime nere, de Gioacchino Criaco (Ed. Rubbettino). Intèrprets: Marco Leonardi, Peppino Mazzotta, Fabrizio Ferracane, Anna Ferruzzo, Barbora Bobulova. Sinopsi: Si has nascut a Aspromonte, el teu destí està marcat; però molts joves malden per a esquivar-ho i se’n van a viure a un altre lloc. Però solen acabartornant al lloc d’origen, on les dinàmiques són criminals i el que aprenen de la família, és cruel i difícil d’acceptar. A una situació ja fomuda, cal afegir-hi una realitat familiar mancada d’afectes i el caràcter extraordinari tant de les contradiccions com del mateix paisatge. Aquesta és una pel·lícula centrada en el mal establert en la relació entre els homes. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: pendent. Distribuïdores: Good Films*. Altres festivals: Toronto 2014 Contemporary World Cinema. Director: Francesco Munzi (Roma, Itàlia, 1969). Estudia Ciències Polítiques a La Sapienza, de Roma. Graduat en Direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia. Després de dirigir curtmetratges i documentals, va debutar amb la ficció Saimir (2004), menció Especial del Premi Opera Prima a Venècia 2004, i el seu segon llarg, Il resto della notte (2008) fou seleccionat per la Quinzena dels Realitzadors de Canes. Ànimes fosques (2014) és el seu tercer llargmetratge.

No es pot pas dir que l’altre títol en competició sigui gaire menys fosc: un desnonat que entra al món corrupte del sector immobiliari. 99 cases està protagonitzada per l’Sipderman Andrew Garfield i pel sempre inquietant Michael Shannon.

Z_11449-99_Homes_199 cases (99 Homes). Direcció: Ramin BAHRANI. Producció nord-americana. Guió: Ramin Bahrani i Amir Naderi, a partir d’una història de Bahareh Azimi i Ramin Bahrani. Intèrprets: Andrew Garfield, Michael Shannon, Laura Dern, Noah Lomax. Sinopsi: Orlando (Florida, EUA). En plena crisi immobiliària, en Dennis (Andrew Garfield) és un jove pare de família a qui fan fora de casa seva. El desnonament l’ha executat en Mike (Michael Shannon), agent immobiliari que treballa per a la banca, un home delerós de poder que es paseja per aquest món amb pistola. En la situació dramàtica que es troba, en Dennis faria el que fos per a poder tornar a casa seva. I és així que acaba acceptant de treballar per a en Mike i d’avenir-se a les corrupcions del sector immobiliari. Els problemes financers se li comencen a solucionar, però la consciència li fa molt de mal i els remordiments el roseguen. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Hyde Park International. Altres festivals: Toronto 2014 Special Presentations. Director: Ramin Bahrani (Carolina del Nord, EUA, 20.03.1975). Membre del Jurat de Venècia l’any 2009. Extracte de filmografia: Man Push Cart (Man Push Cart | Un café en cualquier esquina) -2005-, Chop Shop -2007-, Goodbye Solo -2008-, A qualsevol preu -2012-.

Venècia 2014. Fora de Competició.

L’austríac Ulrich Seidl desferma polèmica. Per a uns, un autèntic artista, amatent al costat obscur de l’ànima humana (sobretot de la dels europeus). Per a d’altres, un cínic que, amb ínfules d’autor, es rabeja en els pitjors aspectes de la condició humana. I ara ens serveix en safata una nova oportunitat per a discutir: Al soterrani vol documentar la realitat d’una Àustria amagada sota terra, prou allunyada de l’aparença que poden donar els seus paisatges urbans o rurals. Una realitat ensoterrada en què, recordem-ho, hi ha hagut segrestos de canalla, esgarrifosos casos de pederastia…

AlSoterrani@Coproduction OfficeAl soterrani (In keller | In the Basement). Direcció: Ulrich SEIDL. Producció austríaca. Guió (idea i concepte): Ulrich Seidl i Veronika Franz. Documental. Sinopsi: Docuficció, realitzada entre 2009 i 2013, que busca trobar el lligam dels austríacs amb els seus soterranis i, alhora, definir les especificitats dels soterranis austríacs —si n’hi ha, d’especificitats—. O sigui, una exploració cinematogràfica de la vida quotidiana dels soterranis d’Àustria, amb voluntat tant de desenterrar-ne respostes i plantejar-hi nous interrogants com de posar llum al món subterrani ocult. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Coproduction Office. Director: Ulrich Seidl (Viena, Austria, 24.11.1952). Extracte de filmografia: Hundstage (2001), Import/Export (2007), Paradís: Amor (2012), Paradís: Fe (2012), Paradís: Esperança (2013).

Per a donar aire a la jornada, un to diferent, potser és perquè els programadors han triat avui per a projectar la nova pel·lícula del veteraníssim Peter Bogdanovich. Amb Owen Wilson, Jennifer Aniston, Imogen Poots i l’inefable Rhys Ifans, un nou relat de Pigmaliò, en què un director teatral vol que una prostituta esdevingui actriu… Amb un títol, She’s Funny That Way, que correspon al d’una cançó que cantava Frank Sinatra!

Z_11700-She_s_Funny_That_Way_1She’s Funny That Way. Direcció: Peter BOGDANOVICH. Producció nord-americana. Guió: Peter Bogdanovich i Louise Stratten. Intèrprets: Owen Wilson, Imogen Poots, Jennifer Aniston, Rhys Ifans, Kathryn Hahn. Sinopsi: Nova York. Arnold Albertson (Owen Wilson), reeixit director de teatre i televisió, arriba a la Gran Poma per a dirigir la seva nova producció de Broadway. Els protagonistes de l’espectacle seran la seva dona (Jennifer Aniston) i l’ estrella cinematogràfica Seth Gilbert (Rhys Ifans). La primera nit que Arnold és a Nova York, demana el servei d’una acompanyant, per a un servei especial, i li envien una noia fascinant: Isabella (Imogen Poots). Al decurs de la vetllada, l’Arnold li dóna 20.000$, però amb una condició: que deixi aquesta feina i faci realitat el somni de ser actriu. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Red Granite International*. Distribuïdores: RAI Cinema. Director: Peter Bogdanovich (Kingstone, Nova York, EUA, 30.07.1939). Extracte de filmografia com a director: Targets (1968), The Last Picture Show (1971), Directed by John Ford (1971), What’s Up, Doc? (1972), Paper Moon (1973), Saint Jack (1979), They All Laughed (1981), Mask (1985), Texasville (1990), Noises off (1992), The Thing Called Love (1993), She’s Funny That Way (2014).

Venècia 2014. Horitzons.

Fins i tot els horitzonts venecians s’han tenyit de negre en aquest tercer dia de la Mostra 2014. Començant pel relat d’un amor obsessiu entre dos amants arrossegats per l’addicció, en mans dels germans Safdie, i acabant per una producció dels balcans en què uns pares de Zagreb topen amb una realitat cruel força allunyada al que ells es pensaven.

Z_12284-Heaven_Knows_What-__ICONOCLAST_FILMS-ELARA_PICTURESHeaven Knows What. Direcció: Josh SAFDIE i Ben SAFDIE. Producció franco-nord-americana. Guió: Ronald Bronstein, Joshua Safdie. Intèrprets: Arielle Holmes, Caleb Landry Jones, Buddy Duress. Sinopsi: A Nova York, una parella de rodamons protagonistes d’una obsessiva història d’amor, breguen amb l’addicció. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: pendent. Directors: Josh Safdie (Nova York, EUA, 03.04.1984 ) i Ben Safdie (x). Extracte de filmografia: The Pleasure of Being Robbed (2008) -només dirigit per Josh-, Go Get Some Rosemary (2009), Lenny Cooke (2013), Heaven Knows What (2014).

Z_12340-Takva_Su_Pravila_2Aquestes són les regles (Takva su pravila | These Are The Rules). Direcció: Ognjen SVILICIC. Producció franco-serbo-macedònio-croata. Guió: Ognjen Svilicic. Intèrprets: Emir Hadzihafizbegovic, Jasna Zalica, Hrvoje Vladisavljevic. Sinopsi:Ivo i Maja menen una vida normal i corrent en un barri tranquil de Zagreb. Al seu únic fill, en Tomica, uns de la seva edat l’ataquen de manera violenta una nit, enmig del carrer i queda amb lesions greus. La parella de pares, davant d’un fet impensable d’aquesta magnitud es replanteja els valors en què han basat la vida, veient com se’ls enfonsa el món de falsa seguretat en què sempre han cregut. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Urban Distribution*. Director: Ognjen Svilicic (Split, Croàcia, 1971). Extracte de filmografia: Da mi je biti morski pas (1999), Oprosti za kung fu (2004), Armin (2007), Two Sunny Days (2010), Aquestes són les regles (2014).

 Setmana Internacional de la Crítica. Venècia 2014.

I per a arrodonir-ho, un títol que, per si sol, ja és ben significatiu: El taüt a la muntanya. I és que sí, la cosa va d’un funeral, en un poblet arraconat de la Xina, al voltant del qual en passen unes quantes, de coses…

29.SIC-BINGUAN-2El taüt a la muntanya (Binguan | The Coffin in the Mountain | Una Bara da Sepellire). Direcció: XIN Yukun. Producció xinesa. Guió: Xin Yukun. Intèrprets: Huo Weimin , Wang Xiaotian, Luo Yun. Sinopsi: Un noi malda per fugir de l’autoritat de la família, però accidentalment mata un pinxo local i el destí li queda lligat inextricablement al del seu pare. Una dona víctima de violència domèstica troba escalf en els braços d’un amant i quan es posa a planificar l’assassinat del marit es troba amb la notícia que ha mort. Un honest cap del poble és a punt de retirar-se, però en passa una d’extraordinària que implica son fill i es desferma un infern davant seu. Vídeos: Tràiler 1 | Tràiler 2. Més informació: Setmana de la Crítica Venècia 2014 | Imdb. Vendes internacionals: pendent. Director: Xin Yukun. Té 30 anys. Graduat a l’Acadèmia Cinematogràfica de Pequín. Debuta amb aquest llargmetratge, el guió del qual ha estat treballant durant tres anys, després d’haver realitzat algun curtmetratge.

Lleó d’Or a la Carrera.

Avui es lliura el Lleó d’Or a la Carrera al prestigiós documentalista  nord-americà Frederick Wiseman.

Crèdits fotogràfics:

Foto de capçalera: Ànimes fosques (Francesc Casciarri)

Fotos Competició: Ànimes fosques (Francesc Casciarri) | la resta, Mostra de Venècia.

Fotos Fora de Competició: Mostra de Venècia

Fotos Horitzons: Heaven knows what (ICONOCLAST_FILMS-ELARA_PICTURES)

Fotos Jornades dels Autors: Pie Films (foto, Max Hochstein)

Fotos Setmana de la Crítica: 29 SIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!