Club 7 Cinema

Reprenent fugaçment la qüestió de com es diuen les pel·lícules, fixem-nos:

el palmarès del II Festival de Cinema Polític de Barcelona, segons el web del certamen (www.cinemapolitic.com) , ha estat:

Millor Llargmetratge: ? Sleeper? (Àustria/Alemanya, 2005, 1h40) de Benjamin Heisenberg
Menció especial del Jurat:
? Gypo? (Regne Unit, 2005, 1h37) de Jan Dunn
Millor Curtmetratge:
?Mardi matin, quelque part? (Canadà, 2005, 6min) d?Hélène Belanger-Martin
Premi del Públic al Millor Llargmetratge:
The right of the weakest (França/Bèlgica, 2006, 1h56) de Lucas Belvaux.

Fixem-nos en el nom que donen a la pel·lícula que ha guanyat el premi del públic al millor llarg: The right of the weakest. Es tracta d’una coproducció franco-belga, de Lucas Belvaux, el títol original de la qual és La raison du plus faible; però que el festival l’ha identificada amb el títol traduït a l’anglès (probablement el títol amb què es distribueix internacionalment). De fet, si al seu web consultem totes les pel·lícules, veiem que, efectivament, aquesta l’anomenen remarcadament en anglès i, a continuació, amb el títol original en francès. Ho fan amb tots els films del certamen, tant amb la italiana Alla luce del sole, que identifiquen remarcadament com Com into the light; amb l’alemanya Schläfer, que identifiquen destacadament com Sleeper, etc.

Es veu que a Catalunya ens deuria costar entendre que Alla luce del sole vol dir A la llum del sol; o que La raison du plus faible vol dir La raó del més feble.

Per cert, en el cas de la pel·lícula Dans la peau de Jacques Chirac l’han identificada amb el títol espanyol En la piel de Jacques Chirac, segurament pel fet que té distribució espanyola (és a dir, ja no els ha interessat el possible títol internacional del film, en anglès). I, en el cas del curtmetratge premiat, observem que han mantingut un únic títol Mardi matin, quelque part; vés a saber si a causa que als quebequesos, això que els tradueixin el títol a l’anglès, no els fa gaire gràcia.

Tornant a la guanyadora del premi del públic, La raison du plus faible, resulta que aquest dia vaig agafar EL PUNT i m’hi trobo la notícia d’aquest premi. El periodista, agafant segurament la nota de premsa, va identificar la pel·lícula… com? The right of the weakest, per descomptat! Més tard i no sé si era l’endemà, anant amb cotxe, sento un bon amic que, per ICATFM parla d’aquest mateix premi i… sabeu com va identificar la guanyadora? The right of the weakest, per descomptat!

És la raó de la llengua més forta (l’anglès, l’espanyol) i, evidentment, la raó del que se’n desprèn, pel que fa a organitzadors de festivals, treball periodístic, provincianismes, etc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!