Club 7 Cinema

M’agrada parlar dels festivals de cinema. En aquest bloc em sembla que queda ben clar. Són grans finestrals on treure-hi el cap et permet prendre el pols al cinema i mirar, veure, sentir, escoltar altres veus, altres imatges, les veus, les imatges d’aquest món nostre. I ja m’agradaria a mi poder ser a tots: cosa físicament, humanament, econòmicament, professionalment impossible. Des d’aquest bloc, miro de parar atenció a la programació dels 4 o 5 grans certamens internacionals (Berlín, Canes, Venècia, Sant Sebastià, Toronto) i parlo amb cert detall de pel·lícules que veig als dos on solc anar: Canes i el nostrat Sitges. De tot el munt d’altres festivals que es fan arreu i en particular a casa nostra (Asiàtic, Gay, Polític, Dones, etc.), penso fer-ne esment en funció d’algun film que conegui o m’atansi a veure-hi o d’algun esdeveniment que em suggereixi algun comentari. Dic això avui, perquè ha començat la segona edició del Festival de Cinema Polític de Barcelona (http://www.cinemapolitic.com/2006/catalan/index.htm). Permeteu que manifesti les meves reticències amb el concepte d’aquest certamen: sent molt plausible qualsevol iniciativa que ens dugui més cinema, jo em pregunto quines són les fronteres del cinema “polític”: què no és polític, oimés quan bona part de la producció passa pels diners d’institucions? Em sembla que hi escauria més una denominació de “Festival de temàtica política”. Vista la programació, prenc nota del film rus Garpastum, dirigit per Alexey Guerman Jr, que es passa el 27.09.2006, i de la qual m’han parlat molt bé la gent que la va veure a Venècia l’any passt. Remarco també l’homenatge al director hongarès Istvan Szabó i em crida l’atenció especialment el film de clausura Looking for comedy in the Muslim World, dirigida i protagonitzada per Albert Brooks. De segur que hi ha més coses interessants (Reefer madness, Dans la peau de Jacques Chirac…); però serà ben difícil que en pugui veure cap.Del film d’inauguració La raison du plus faible (Lucas Belvaux) ja en vaig parlar al post “Cop d’ull a Canes”; de totes maneres, per si us interessa llegir-la ràpidament, us n’he reproduït el text aquí (aneu a “Vull llegir la resta de l’article”). I, per cert, aviat, parlarem de Sitges 2006.

La raison du plus faible, de Lucas Belvaux

En la secció competitiva del Festival de Canes, s’ha projectat La raison du plus faible, del belga Lucas Belvaux. Es tracta d’un cançoner film sobre l’atracament que preparen uns aturats per sortir de la penúria econòmica en què es troben. La intenció és clara: retratar la injustícia social de la situació econòmica en una ciutat tan Europea i industrial com Lieja. Per fer-ho, es recorre a l’arrelat gènere del “polar”, variant “social”. En aquest cas, un expresidiari en llibertat condicional troba un prejubilat d’una factoria important, un discapacitat que hi deixà la mobilitat de les cames i un llicenciat universitari que té cura de casa seva i del fill, perquè de feina no n’hi surt cap. Mentre superen les desconfiances mútues i les reticències a fer l’atracament, els protagonistes parlen com ho feien els personatge de Fernando León de Aranoa a Los lunes al sol. No cal dir que l’atracament és un simple i forçat pretext argumental, inevitablement abocat a sortir malament, per dissort dels maldestres assaltants i a millor glòria de l’actor-director Lucas Belvaux, que es rabeja de manera narcisista en un final tràgic, com a víctima de la injustícia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!