Revista de premsa: “Leviatan”, d’Andrei Zvyagintsev

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Leviatan, d’Andrei Zvyagintsev, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO Leviatan, d’Andrei Zvyagintsev


Fatalisme, humor negre, paisatge.

(..) Impregnada de fatalisme i humor negre, Leviathan és un fresc poderós sobre la Rússia contemporània que, com ‘Sils Maria’, d’Assayas, fa un ús molt interessant del paisatge (Xavi Serra, Binoche i Stewart posen el punt final, diari Ara, 24.05.2014)

Gran potència de forma i pensament.

(..) amb una gran potència pel que fa a la forma i el pensament, hi presenta la història tràgica d’un individu confrontat amb l’estat (Imma Merino, Binoche, a la maduresa, El Punt Avui, 24.05.2014)

Demolidor retrat d’un país podrit.

(..) el director s’acosta a un ésser desesperat i atrapat en un món que fuig del seu control: rellegeix El llibre de Job per retratar un home corrent que ha de lluita amb la seva fe, que en aquest cas no és en Déu sinó en Rússia. En cara que sovint divertida, (..) és demolidora en el retrat d’un país podrit (..) polítics (..) l’Església ortodoxa (..) i l’abús del vodka que converteix els homes en desferres (Nando Salvà, Alguna cosa fa pudor a Rússia, El Periódico, 24.05.2014)


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *