Gemma Pasqual i Escrivà

Els dies de pluja donen pas a la memòria, és per això que recordo una vegada en una tertúlia al programa de la Rita Marzoa Si més No, (un gran programa i una gran dona, potser aquest parèntesi hauria de ser més gran, i llançar algunes preguntes, bé ho deixarem per una altra vegada) no recordo si us sóc sincera quin era el tema, però quan vaig denunciar a l’ostracisme al qual havia estat comdemnat Vicent Andrés Estellés, el Sebastià Alzamora em va dir que jo parlava des de les trinxeres, i tenia raó, jo no era a Barcelona als estudis de Catalunya Ràdio, era a la ciutat de València.

Doncs, ara aquesta frase m’ha vingut a la memòria, després de parlar amb la Remei i acceptar la seva amable invitació de participar en el Correllengua de Monòver…

(Contínua)

Correllengua a Monòver trinxera dels Països Catalans

Els dies de pluja donen pas a la memòria, és per això que recordo una vegada en una tertúlia al programa de la Rita Marzoa Si més No, (un gran programa i una gran dona, potser aquest parèntesi hauria de ser més gran, i llançar algunes preguntes, bé ho deixarem per una altra vegada) no recordo si us sóc sincera quin era el tema, però quan vaig denunciar a l’ostracisme al qual havia estat comdemnat Vicent Andrés Estellés, el Sebastià Alzamora em va dir que jo parlava des de les trinxeres, i tenia raó, jo no era a Barcelona als estudis de Catalunya Ràdio, era a la ciutat de València.

Doncs, ara aquesta frase m’ha vingut a la memòria, després de parlar amb la Remei i acceptar la seva amable invitació de participar en el Correllengua de Monòver, sempre és un plaer visitar aquell poble. En realitat és allí on es troben les trinxeres dels Països Catalans, defensades per unes excel·lents persones, tenim molta sort d’estar emparats per aquests patriotes. Els hauríem de tenir més en compte i oferir-los tot el nostre suport, no només a ells, a tots els que estan en primera línia de les trinxeres de nord a sud, d’est a oest. Aquells que tenen la sort d’haver nascut amb el pedigrí de ser catalans o catalanes, aquells als qui ningú els qüestiona el nom de la llengua en la qual s’expressen, que omplin la ciutat de Barcelona demanant el dret a decidir, o més finançament, carregats de raó, haurien de fer el mateix cada vegada que s’ataca la llengua o la cultura catalanes a qualsevol racó de la nació, recolzar les trinxeres.

Una bona Manera és participar en el Correllengua, jo estaré el divendres 3 d’octubre a les 20h presentat el meu darrer llibre Llàgrimes sobre Bagdad. És tot un gust tornar a Monòver, una bona manera de carregar les piles.

Si voleu més informació de tots els actes del Casal de Monòver, piqueu aquí:

http://senseblau.blogspot.com/2008/09/correllengua-monver-2008.html