Primeres reaccions: “Leviatan”, d’Andrei Zvyagintsev

La perspectiva que les projeccions oficials de la Competició de Canes s’acabessin amb una pel·lícula d’Andrei Zvyagintsev, el director d’El retorn (2003), feia tèmer un comiat a base de cops de cap i aquell sentiment d’impotència que t’agafa quan les forces ja et fallen del tot i no pots estar pel que veus en pantalla. Per altra banda, hi havia l’esperança que passés com en el cas de Hi havia una vegada a l’Anatòlia, amb què l’habitualment taciturn Nuri Bilge Ceylan ens va sorprendre a tots, reviscolant-nos i donant-nos força no tan sols per veure-li aquella magnífica pel·lícula projectada a les acaballes del certamen, sinó per a celebrar-la i reivindicar-li algun tipus de reconeixement, com així va ser, per part del jurat. Doncs bé, la història s’ha repetit. De la projecció avançada de premsa de Leviatan d’ahir al vespre, en va sortir es pot dir tothom amb comentaris positius, elogiosos. I alguns fins i tot, reivindicant la presència del film al Palmarès, que es farà públic demà.

FOTO Leviatan, d’Andrei Zvyagintsev


Leviathan de Zvyaginstev la sorpresa inesperada de #Cannes2014 (..) En la recta final una sopresa contumdent: Leviatham d’Andrey Zvyaginstev. Magnific retrat de la porqueria a Russia (Àngel Quintana, Twitter)

Leviathan de Andrei Zvyagintsev és una sorpresa a la recta final. Es un drama sobre un personatge que ho perd tot ambientat en una Rusia que fa evident la seva porqueria política. Hi ha un to excesiu de gravetat en el seu enunciat ple de metàfores bibliques, però és una pel.lícula potent que desconcerta. Sobretot està molt ben narrada i té dues el.lipsis que deixen moltes perspectives obertes (Àngel Quintana, Facebook) Comentari extens, a Caimán.

(..) un drama complex regat amb considerables dosis de vodka i sarcasme sobre la progressiva destrucció d’un home, Kolia, que pretén encarar-se a institucions més poderoses (..) Com Assayas, Zvyagintsev també converteix la natura(..) en alguna cosa més que un paisatge de fons en una pel·lícula sobre l’enfrontament entre l’home i el poder monstruós d’un estat que l’acaba masegant (Eulalia Iglesias, Cannes cierra sin un claro favorito para la Palma de Oro, El Confidencial)

El 2011, ‘Elena’, de Zvyagintsev, es va seleccionar de manera injusta a Un Certain Regard. Amb ‘Leviatan’ ha tornat on ha de ser i com a fort aspirant a Palma (..) Una de les millors de Canes (gairebé) a la fi: ‘Leviatan’, de Zviagintsev és una simfonia de destrucció amarada de vodka i ironia (Scott Foundas, crític de Variety, a Twitter)

Andrei Zvyagintsev enfila Elia Kazan i el Vell Testament a la seva sòbria i convincent tràdia ‘Leviatan’ (Peter Bradshaw, Twitter). Podem llegir-li la crònica a The Guardian, que titula: Una altra obra mestra russa.

Filma la desgràcia com no s’inventa pas (Eric Neuhoff, In vodka veritas, Le Figaro)


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *