Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de The Search, de Michel Hazanavicius, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Wild Bunch The Search, de Michel Hazanavicius

---

Hazanavicius naufraga amb una història convencional.

(..) Es veu que el francès ha volgut fer la seva pel·lícula seriosa, però “The search” no va més enllà dels tòpics sobre la crueltat de la guerra que es recrea gratuïtament en els seus horrors al mateix temps que abraça un sentimentalisme barat amb coartada humanista. L’únic consol, la bellesa de Bérénice Bejo (Xavi Serra, Hazanavicius se’n va a la guerra i perd el nord, diari Ara, 22.05.2014)

No aixeca el vol. Ni quan es posa tendra. Ni quan es posa violenta.

Gairebé res no sembla funcionar del tot en aquesta, d’altra banda, benintencionada pel·lícula virada cap al sentimentalisme (Salvador Llopart, El director que ho va dir tot a ‘The artist’, La Vanguardia, 22.05.2014)

No va ser prou escridassada.

Hazanavicius (..) s’havia dedicat a fer mers entreteniments, però [després de l’èxit i l’Oscar de ‘The Artist] ja era hora de fer pel·lícules importants sobre assumptes seriosos. En cara més, de fer una pel·lícula sobre l’assumpte més important i seriós: la guerra. I una que fos molt llarga (..) En el món de ‘The Search’ només existeixen innocents víctimes txetxenes -dones i nens si és possible- i soldats russos cruels. Fals. També hi ha polítics ineficaços o indiferents (Nando Salvà, Hazanavicius s’extravia en la guerra de Txetxènia, El Periódico, 22.05.2014)

---