Club 7 Cinema

Hi ha gairebé unanimitat a deixar planxada The Search, la nova pel·lícula de Michel Hazanavicius, conegut mundialment per l’oscaritzada The Artist. Ara ha adaptat una pel·lícula de Fred Zimmerman, traslladant l’acció del Berlín en ruïnes de final de la Segona Guerra Mundial a la guerra de Txetxènia, mantenint la història del soldat que ajuda una canalla a buscar la seva mare.

La crítica més condescent que li hem trobat es pot dir que li perdona la vida, la resta la condemnen com la pitjor de la Competició. Alguns diuen que de tot el Festival: serà pitjor que Gràcia de Mònaco? Sembla que el seu gran pecat és la instrumentalització dels sentiments…

FOTO © Wild Bunch The Search, de M. Hazanavicius

---

Amb THE SEARCH Michel Hazanavius pugna amb A González Iñárritu per ser el director més atroç i lamentable del cine contemporani. #Cannes2014 (Eulàlia Iglesias, Twitter)

The search de Michel Hazanavicious intenta donar veu a un enigme: Què es pot fer després quan s’ha triomfat amb una eingeniosa joguina? Després de ThelArtist, Hazanavicious ha estat condocorat com a gran cineasta i el tema li queda gros. A The search vol fer una pel.lícula sobre les guerres, la indiferència d’occident i el reconeixement del dolor dels altres. Comença com una reconstrucció semi documental i acaba com una pel.lícula convencional sense gaire interès (Àngel Quintana, Facebook)

La projecció de The search de Hazanavicius acaba amb un crit de fora , indecent#Cannes2014 (..) Hazanavicious vol fer a The search la gran pel.lícula humanitària post Oscar i fa aigües per tots costats #Cannes2014 (..) The search de Hazanaviciousés una gran supeproducció de trasfons humanitàri sobre Txetxènia on tot és vist com molt simple.#Cannes2014 (Àngel Quintana, Twitter)

La Palme de Merde ja té guanyador: la trunyesca THE SEARCH, de Hazanavicius, cinema humanista d’una obvietat insultant. #Cannes2014 (..) THE SEARCH. Dues hores i mitja que es resumeixen en “Guerra, mala” i “Pobres nens”. Sentimentalisme barat amb coartada humanista #Cannes2014 (Xavi Serra, Twitter)

És la pitjor pel·lícula que he vist a #Cannes 2014: didàctica, cruel i sentimentalista. Aplaudiments i esbroncada (Manu Yáñez, Twitter)

(..) és un afectat, obvi, sermonaire i dolentíssimament allargassat drama ambientat a la guerra de Txetxènia (Scott Foundas, crític de Variety, Twitter)

(..) és ben intencionada però sentimental, diu Peter Bradshaw a Twitter, i després, a la crònica publicada a The Guardian escriu: és un film amb sinceritat i compromís, i un rebuig seriós de l’horror de la guerra. Però el sentimentalisme el té al moll de l’òs.

Michel Hazanavicius deixa els crítics glaçats, titula Pauline Le Gall, a Le Figaro.

Hazanavicius i bejo posats a la picota, diu Le Figaro en el seu recull de tuits.

(..) malgrat el caràcter explosiu del seu tema, la pel·lícula resulta si més no inofensiva. Hazanavicius signa un film que ell deu considerar important, però que no té la més mínima profunditat (..) Una mica sentenciós, pla i gris (Loison Guillaume, El retorn mitigat d’Hazanavicius, Le Nouvel Observateur)

Un magma molt indigest, titulen Olivier Clairouin, Franck Nouchi i Isabelle Regnier, a Le Monde.

---