Revista de premsa: “Timbuctu”, d’Abderrahmane Sissako

Ha convençut als nostres crítics, Timbuctu, d’Abderrahmane Sissako, de què parlen amb gran respecte.

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Les Films du Worso – Dune Vision Timbuctu, d’Abderrahmane Sissako



Cinema per imperatiu moral

(..) Fent cinema per imperatiu moral, Sissako realitza un film en contra del fonamentalisme gihadista, però també en contra de la indiferència. En la ficció de “Timbuktu” es representa aquella dilapidació real i altres actes criminals que instauren un horror que existeix en aquest món i no pot ignorar-se (Imma Merino, Turner inspira Leigh, diari El Punt Avui, 16.04.2014)

Nota: amb motiu de la projecció d’aquest film i del documental Aigua argentada, autoretrat de Síria, d’Oussama Mohamed, Imma Merino publica al mateix mitjà un article titulat “Cinema en contra de la guerra”.

Poesia i bellesa.

(..) A “Timbuktu” hi ha poesia i bellesa, així com aquella mirada etnocèntrica tan comuna en el cinema africà. També hi ha humor i tocs absurds (..) El menys interessant, l’esquematisme en el dibuix dels personatges, com subratlla la mesquinesa dels uns i la puresa dels altres. La realitat té més colors (Xavi Serra, Un Turner tan sublim com grotesc, diari Ara, 16.05.2014)

Una pel·lícula magnífica.

(..) un tipus de cinema propens a triomfar en festivals (..) políticament furiosa però no cau en discursismes; posseix un cert exotisme tercermundista tot i que no l’explota (..) i és bonica però no tracta de convertir la barbàrie en res de bell. En resum, que és una pel·lícula magnífica. Molt de compte amb ella (Nando Salvà, Mike Leigh convenç amb el retrat de Turner, El Periódico, 16.05.2014)

Aspra i serena aproximació a la instransigència i el seu corolari: la violència i la mort.

(..) si Canes és Canes, si significa encara alguna cosa per al cinema és (..) també per saber donar, com a festival, una oportunitat (merescuda) a títols com l’aspra i, encara que sigui contradictori, serena aproximació a la instransigència i el seu corolari: la violència i la mort. De violència, però també de dignitat i esperança parla “Timbuktú” (Salvador Llopart, Mike Leigh pinta un delicat i prolix film a “Mr Turner”, La Vanguardia, 16.05.2014)


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *