Josep Pastells

Inventari de sensacions

Postal d’estiu V: collonades a l’Expo 2008

Deixant de banda el conjunt de l’Expo, un artifici de ben poca utilitat, una manera com qualsevol altra de perdre -o guanyar- diners, vull referir-me concretament a la torre de l’aigua, un edifici de nom ostentós però que no crec que es mereixi que l’escrivim amb majúscules. La cua que vam fer amb en Pol era important, però imaginàvem que valdria la pena. A l’entrada, un vestíbul força ample amb una mena de làmines llarguíssimes que representaven, imagino, l’aigua que dóna nom a la torre i unifica (o ho intenta) el sentit de l’exposició. A banda i banda, moltíssimes finestretes a cada pis, tan petites que fins i tot costava fotografiar les vistes de Saragossa. Arribem al setè i ens trobem unes gotes d’aigua gegantines que penjen del sostre. I a banda i banda les mateixes finestretes, que s’enfilen fins al pis 23. Pugem?, proposa en Pol. Pugem, dic jo. Es fa inacabable, més que res perquè hi ha una multitud que puja amb nosaltres i, evidentment, no podem dur el ritme que ens agradaria. La panoràmica des de les finestretes cada cop és més àmplia, però les dificultats per fer fotos són les mateixes. Fins que arribem a dalt de tot, on confiem que hi haurà un mirador que ens faci pensar que no hem perdut el temps, i ens trobem amb una gran sala amb bar, tot tipus d’andròmines per als turistes i visitants i… Sí, sostre. Ni rastre del mirador. Les finestretes petites sí que hi són, naturalment. Mentre baixem pacientment per la rampa, en Pol i jo anem proposant altres denominacions per a l’edifici que ja tenim ganes d’abandonar: la torre de les collonades, la major presa de pèl a la vora de l’Ebre, una fantàstica manera de fer exercici i adonar-te de la inutilitat de bona part de les obres faraòniques


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.