Sembla que sigui impossible parlar de Hamlet sense fer una referència gairebé exclusiva al dubte. Aquesta paraula s’ha convertit en el tòpic amb què es pretén resumir el tema principal de l’obra, de la mateixa manera que la gelosia serveix per Otel.lo, l’amor per Romeo i Julieta, l’ambició per Macbeth, etc. Però ja se sap: els tòpics no solen ser mai gaire res més que aliment per cervells mandrosos. En conseqüència, Josep, t’agraeixo l’esforç de regirar el tòpic, ni que sigui amb l’estil sintètic que et caracteritza en aquest bloc.
Hamlet tenia raó, però no hi havia qüestió, ni ser, ni res…
Sembla que sigui impossible parlar de Hamlet sense fer una referència gairebé exclusiva al dubte. Aquesta paraula s’ha convertit en el tòpic amb què es pretén resumir el tema principal de l’obra, de la mateixa manera que la gelosia serveix per Otel.lo, l’amor per Romeo i Julieta, l’ambició per Macbeth, etc. Però ja se sap: els tòpics no solen ser mai gaire res més que aliment per cervells mandrosos. En conseqüència, Josep, t’agraeixo l’esforç de regirar el tòpic, ni que sigui amb l’estil sintètic que et caracteritza en aquest bloc.
era i és una afirmació
o ets o no ets i llavors si que formula una qüestió, pel dubte, pels qui no podien afirmar…
(les coses són com són, encara que no ho semblin)