El poder curatiu de l’arbre de la febre no es va fer mundialment conegut fins al voltant de 1820, quan els soldats de l’exèrcit indi, en un intent per prevenir la malària, van barrejar la quinina – extracte de l’escorça de l’arbre – amb sucre i aigua, i van crear la primera indian tònic water.
El gust era molt amarg, i el van fer més agradable al paladar afegint una mica de ginebra a la barreja. Donat la meva potser malaltisa por a contraure la malària, prenc el gin & tònic com ho feien el Raj (administració colonial britànica) més per una prevenció que per un plaer.
Ho faig amb les diferents ginebres – destil•lat que s’obté a partir de la civada maltada, sègol o blat, enriquint-lo amb l’aroma del ginebre- que aniré comentant, avui la Tanqueray Ten.
La Tanqueray Ten, una London Dry Gin de 47,3º, la última ginebra de la marca britànica Tanqueray. La seva novetat és una destil•lació utilitzant plantes i cítrics. Fruit d’aquesta combinació sorgeix la seva suavitat i frescura, aconseguint un sabor molt equilibrat i fresc.
No cal dir que la combinació perfecte es dóna amb la tònica Schweppes.
Salut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!