Canes 2014 · Competició: “Timbuctu”, d’Abderrahmane Sissako

Escriu Abderrahmane Sissako, cineasta africà: El 22 de juliol de 2012, a Aguelhok, una localitat al nord de Mali, una parella jove i feliç que vivia amb els seus dos fills, van ser apedregats fins a la mort. El crim que havien comès: no estar casats davant de Déu. Aguelhok no és ni Damasc ni Teheran. No pretenc tractar les emocions que entren en joc davant d’un fet així; sinó que el que pretenc és donar-ne testimoni, com a cineasta. Perquè mai seré capaç de dir que no ho sabia, que no coneixia aquesta història. I com que la conec, l’he d’explicar, amb l’esperança que mai més cap nen no hagi d’aprendre la mateixa lliçó: que els seus pares podrien morir, simplement perquè s’estimen.

FOTO © Les Films du Worso – Dune Vision Timbuctu, d’A. Sissako


Timbuctu (Timbuktú)

Direcció: Abderrahmane Sissako. Guió: Abderrahmane Sissako, Kessen Tall. Producció: Dune Vision (Mauritània), Les Films du Worso (França), Armada Films (França), Arte France Cinéma (França), Orange Studio (França), Arches Films (França). Durada: 1h40.

Repartiment: Ahmed Ibrahim “Pino Desperado” (Kidane), Toulou Kiki (Satima), Abel Jafri (Abdelkrim), Hichem Yacoubi (jihadista), Kettly Noël (Zabou), Fatoumata Diawara (la cantant).

Sinopsi: No gaire de lluny de la Timbuctu caiguda sota el jou dels extremistes religiosos, en Kidane (Ahmed Ibrahim “Pino Desperado”) mena una vida senzilla i tranquil·la a les dunes, amb la seva dona, la Satima (Toulou Kiki), la seva filla, la Toya (Layla Walet Mohamed), i el seu pastoret de 12 anys, l’Issan (Mehdi AG Mohamed). A ciutat, la gent pateix, impotent, el règim de terror dels jihadistes, que els han segrestat la fe. S’ha acabat la música i les rialles, les cigarretes i fins i tot el futbol… Les dones s’han convertit en ombres que malden per resistir amb dignitat. Tribunals improvisats emeten cada dia sentències absurdes i tràgiques. En Kidane i els seus sembla que per ara queden al marge del caos de Timbuctu; però el destí se’ls capgira el dia que en Kidane mata accidentalment l’Amadou. Topen amb les lleis que imposen aquests ocupants forasters….

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=alvVycoZu6I]

Vídeos: Fragment 2 (VOSF) | Fragment 3 (VOSF) | Fragment 4 (VOSF) | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Le Pacte. Distribuïdores: Golem, Le Pacte. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Unifrance (fr) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).


FESTIVAL DE CANES 2014

Competició

Timbuctu


Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Revista de premsa | Abderrahmane Sissako: “Un gihadista pot dubtar, en ell hi ha una humanitat” | Primeres reaccions | Canes 2014: programa dj 15 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: la Competició.

Reconeixements a Canes 2014: Premi del Jurat Ecumènic.


Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: al mercat francès, 10.12.2014; al mercat espanyol, 06.02.2015.

Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.


Director: Abderrahmane Sissako (Kiffa, Mauritània, 13.10.1961). Criat a Mali, féu estudis primaris i secunadris a Bamako i a Nouakchott, estudià el rus a Voronej (URSS) i finalment cinema al VGIK (Institut Nacional de Cinema) de Moscú. El curtmetratge de fi d’estudis, Le jeu (1989), ambientat al desert de Mauritània i rodat al Turkménistan. Tot seguit rodà Octubre (1993), als afores de Moscú, un migmetratge que li van seleccionar a Un Certain Regard de Canes. El 1995, adapta Jean de la Fontaine, filmant a Mauritània, a Le chameau et les bâtons flottants, curtmetratge realizat amb vídeo. El 1996, participa a la sèrie African Dreaming, de la cadena Arte, amb l’episodi “Sabriya” (acció ambientada a Tunísia). Al Documenta de Kassel, participa al film col·lectiu Documenta X Kassel – Die Filme (1997), amb l’episodi “Rostov-Luanda“, un video documental de 59 minuts, sobre una antic combatent de la guerra per l’alliberament d’Angola, a qui Sissako havia conegut feia setze anys a Moscú. A la seva filmografia, no tan sols hi ha un lligam amb l’Àfrica, sinó amb la pròpia biografia: L'”opera prima” la filma al poble de Mali d’on és originari son pare; pel següent film, s’inspira en el seu breu retorn a Mauritània.

Extracte de la seva filmografia: La vie sur terre (1998), Heremakono (2002), Bamako (2006), Timbuctu (2014).

Presències a Canes: Abderrahmane Sissako al Festival de Canes | a la Quinzena dels Realitzadors.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *