Cinquè llargmetratge del cineasta francès —d’arrels lituanes— Michel Hazanavicious i el primer que assumeix després de l’oscaritzat èxit internacional de L’artista. Ara deixa enrere el cinema “made in Hollywood” de transició entre el mut i el sonor i se’n va a trobar el cinema bèl·lic ambientat a la Segona Guerra Mundial. O més ben dit, el melodrama post bèl·lic The Search (The Search | Los ángeles perdidos | Les anges marqués | Odissea tragica), de Fred Zinnemann (1948), en què Montgomery Clift és un soldat que, entre les runes de Berlín, ajuda un nen txec, de 9 anys i supervivent d’Auschwitz, que busca sa mare. Hazanavicious en trasllada l’acció a l’any 2000 i al context de la Guerra de Txetxènia i dóna el protagonisme a una dona —Bérenice Béjo, la seva esposa a la vida real i protagonista en els seus darrers films—, treballadora d’una ONG, que estableix una relació especial amb un nen. L’ha rodat a Geòrgia.
FOTO © Wild Bunch The Search, de Michel Hazanavicious
The Search (The Search)
Direcció: Michel Hazanavicious. Guió: Michel Hazanavicious, adaptació —al context de la guerra de Txetxènia— del film The Search (The Search | Los ángeles perdidos | Les anges marqués | Odissea tragica), de Fred Zinnemann (1948). Producció: La Petite Reine (França), Worldview Entertainment (EUA), La Classe Américaine (Fr), Georgian Film Investment Group (Geòrgia), Sarke Studio (EUA). Durada: 2h40.
Repartiment: Bérénice Bejo (Carole), Annette Bening (Helen), Maksim Emelyanov (Kolia), Abdul-Khalim Mamutsiev (Hadji), Zukhra Duishvili (Raïssa).
Sinopsi: Guerra de Txetxènia. Som a l’any 2000. La Carole, una treballadora de l’ONG European Union Human Rights que recull proves del terrible conflicte bèl·lic, troba en Hadji, un nen de nou 9 anys que es nega a parlar. Pregonament traumatitzat pels horrors de què ha estat testimoni, es pensa que és l’únic membre de la seva família que ha sobreviscut, però la seva germana, Raissa, és ben viva i està mirant de localitzar els seus dos germans. En Kolia és un noi rus de només vint anys, reclutat, format i deshumanitzat pels militars, que l’han transformat en un soldat capaç de matar civils sense cap remordiment.
Vídeos: Altres tràilers | Vídeos al web del Festival de Canes.
Vendes internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: WB-Fr*. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Unifrance (fr) | Cineuropa (fr) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).
FESTIVAL DE CANES 2014
Competició
Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Revista de premsa | Primeres reaccions | Canes 2014: programa dc 21 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: la Competició.
Reconeixements a Canes 2014: No.
Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: mercat francès, 26.11.2014.
Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.
Director: Michel Hazanavicious (París, França, 29.03.1967). Fill de pares lituans establerts a París des dels anys vint. Format en una escola d’art, va començar la carrera el 1988, treballant a la televisió, sobretot a Canal+, amb els Nuls, una colla còmica. De seguida passà a ser-ne guionista d’esquetxos, així com per a programes de ràdio. Passa a la direcció d’esposts —en dirigeix més de quaranta— i comença a fer telefilms —llargs i curts—, fins que el 1997 realitza el curtmetratge cinematogràfic Échec au capital. Amb només quatre llargmetratges, Hazanavicious ha passat de ser el responsable d’exitoses paròdies populistes dels films d’espies a director d’èxit mundial, amb l’oscaritzada i igualment postmoderna L’artista, recreació i homenatge al cinema mut i a la ja tòpica història de l’impacte que tingué l’arribada del sonor.
Extracte de la seva filmografia: Mes amis (1999), OSS 117: el Caire, niu d’espies (2006), OSS 117: Rio no respon (2009), L’artista (2011), Els infidels —episodi “La bonne conscience”— (2012), The Search (2014).
Presències a Canes: Michel Hazanavicious al Festival de Canes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!