Club 7 Cinema

Per als programadors de festivals, la producció del propi país sempre és una qüestió a enfocar especialment. I no hi ha una tònica general a l’hora de resoldre-ho. A Canes, per exemple, la selecció oficial ha optat per a reservar una quota de films de cineastes francesos; però la francesa Societat de Realitzadors Cinematogràfics, que primer havia optat per mantenir una secció paral·lela anomenada “Cinemes en France”, va abandonar la iniciativa i acabà integrant la sensibilitat per la feina dels seus col·legues al si de la Quinzena dels Realitzadors. Sant Sebastià, no sé si amb quota o sense, però cada any anuncien singularitzadament la programació d’obres de directors espanyols dins de la Secció Oficial —això a part de la secció “Made in Spain”, aparador de la producció hispana durant el darrer any—. Venècia i Berlín també solen incloure els darrers treballs d’autors consagrats o novells dels seus respectius països —darrerament potser els alemanys ho fan de manera més ostensible—. Tanmateix, ni Canes, ni Berlín, ni Venècia —ni, de fet, Sant Sebastià— no tenen un apartat “nacional”. I és que tenir-lo es converteix en una arma de doble tall: aparador o gueto?

FOTO Cartell oficial del D’A 2014

---

El D’A – Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona dedica una petita secció a l’Autoria Catalana, que es presenta així: També aquest any estaran presents les més recents obres de nous directors catalans a la secció Autoria Catalana. Ens fixem en aquells films que tenen més difícil accés a les sales comercials i que en diàleg amb la resta de pel.lícules del D’A tracen un panorama diferent, més arriscat i fresc del nou cinema català. Cal recordar el compromís que els organitzadors del D’A —a través de la seva distribuïdora Noucinemart— tenen amb el cinema dels nostres cineastes més arriscats com Albert Serra o Neus Ballús, que els ha dut a distribuir-ne Història de la meva mort i La plaga. I la Cloenda del D’A 2014 l’han reservada pel film del barceloní Carlos Marqués-Marcet, 10.000 Km. Per tant, hem d’entendre la vocació promocional que té haver seleccionat especialment —conformant l’Autoria Catalana 2014— Els anys salvatges, de Ventura Durall; Stella Cadente, de Lluís Miñarro; Todo parecía perfecto, d’ Alejo Levis i Tots els camins de Déu, de Gemma Ferraté. Això no obstant, el dubte persisteix: no podrien haver anat aquests films a les seccions “Direccions” o “Talents”, en igualtat de condicions que les pel·lícules que s’hi ha programat? No les estem “marginalitzant”? De cadascun d’aquests títols, només se n’ha programat una única sessió, davant les 2 que tenen els films d’aquelles altres seccions. No deixa de ser que, en l’apartat del web dedicat a les diverses seccions del certamen, l’Autoria Catalana queda prou en vall. Es considera que no interessen prou i/o que no tindrien prou públic? O potser es valora que les “nostres” ja les podrem veure quan s’estrenin, a diferència de les “forasteres”, que vés a saber si s’acaben estrenant i, per tant, cal donar-los-hi ara més visibilitat?

Res no impedeix que una mateixa pel·lícula, mal sigui excepcionalment, sigui a dues seccions diferents. Sense anar més lluny, aquest mateix any, Árboles, del col·lectiu Los Hijos, és a l’apartat Direccions i a l’Impuls col·lectiu. Voleu dir que, per exemple, Stella Cadente, de Lluís Miñarro —estrenada al Festival de Rotterdam— no hauria pogut veure’s també a “Direccions”, per exemple?

I escolta, ja que parlem del tema català, com és que, de totes les pel·lícules del D’A, només unes quantes es projecten subtitulades al català?

D’A 2014: Autoria Catalana.

Els anys salvatges (Els anys salvatges | The Wild Years). Direcció: Ventura DURALL. Guió: Ventura Durall. Docuficció. L’aventura de tres nens del carrer que viatgen al nord d’Etiòpia per reunir-se amb les seves famílies. Hauran de lluitar amb les pors i records que han sorgit durant el viatge amb les noves circumstàncies, amb el passat sent vívidament present… Vídeo: Tràiler VOSA. Més informació: CatalanFilms (cat) | D’A (cat) | Imdb (ang). Projeccions: dg 4, Teatre CCCB. Durada: 1h16.

Tots els camins de Déu. Direcció: Gemma FERRATÉ. Guió: Gemmá Ferraté, Eduard Sola. Amb Marc García Coté, Oriol Pla, Jan Cornet. Els darrers tres dies en la vida d’un Judes contemporani: un home fuig de sí mateix, rosegat per la culpa, després de trair el seu millor amic. No té valor per suïcidar-se i coneix un noi que l’ajudarà a entendre com fer front als seus actes. Vídeos: Tràiler VOSA. Més informació: CatalanFilms (cat) | D’A (cat) | Imdb (ang). Projeccions: dg 27, teatre CCCB. Durada: 1h10.

Tot semblava perfecte (Todo parecía perfecto | Everything Seemed Perfect). Direcció: Alejo LEVIS. Guió: Alejo Levis. Amb Jordi Rico, Andrea Trepat. Història d’amor amb tocs fantàstics i surrealistes, en la qual un home aconsegueix reproduïr a la vida real un somni que ha tingut, de conéixer a ‘la dona dels seus somnis’. El pla li funciona: ella apareix i la seva història d’amor sembla funcionar. Però tot començarà a esberlar-se quan l’esforç d’ell per fer realitat els somnis d’ella, acaba posant en perill tot allò per què tant havia lluitat.. Vídeos: Tràiler VO. Més informació: CatalanFilms (cat) | D’A (cat) | Imdb (ang). Projeccions: dg 27, teatre CCCB. Durada: 1h15.

Stella Cadente. Direcció: Lluís MIÑARRO. Guió: Lluís Miñarro, Sergi Belbel. Amb Alex Brendemühl, Barbara Lennie, Lola Dueñas, Lorenzo Balducci. A cavall de la fi del Romanticisme i el començament de la Modernitat, Amadeu de Savoia tingué un regnat breu, obscur i desconegut, a Espanya. Més informació: CatalanFilms (cat) | D’A (cat) | Imdb (ang). Projeccions: ds 26, Filmoteca. Durada: 1h45.

---