Decreixement econòmic.
Avui no es tracta de construir autopistes, es tracta de construir cultura: la cultura són les infrastructures del segle XXI.
En l’article El cel o l’infern dèiem que és també fonamental determinar en què, i per a què, cal posar la gent a treballar. Per fer les paus amb el Planeta o per aprofundir la guerra amb el Planeta?.
En la producció dels béns econòmics només intervenim lateralment a través del coneixement-treball. No generem patates, només posem les condicions perquè la natura les produeixi. Avui, donats els equilibris ecològics, no és possible produir més béns materials, ans cal reduir-ne la producció. Per tant, cal el decreixement econòmic?.
Suposem que l’activitat econòmica consisteix en la producció de béns sota restriccions. – Què és un bé econòmic?. – A banda dels cotxes, les autopistes, els aerogeneradors, etcètera són també béns la sanitat, l’educació, el teatre, l’esport, etcètera?. Si és que sí, i així ho penso, som nosaltres que decidim què és un bé econòmic. – Quins són els béns econòmics possibles i més importants avui dia?
Haurem de parlar clarament de decreixement en el consum de recursos materials. I el problema serà aleshores fixar un determinat nivell de consum de recursos materials (molt inferior a l’actual) i amb aquests recursos maximitzar la producció de béns global; on prèviament haurem debatut i determinat la jerarquia dels béns, i també en quina projecció temporal s’hauran d’assolir.
Una economia capitalista, i estem en una economia capitalista, per crear ocupació necessita créixer; ja que en augmentar la productivitat, si no hi ha creixement econòmic, crea atur. Cal el creixement econòmic i el decreixement del consum de recursos naturals.
Caldrà produir més béns amb menys recursos. I per créixer caldrà produir béns que no consumeixin, o consumeixin mínimament recursos materials. Caldrà que molta gent es dediqui a produir coneixement per produir amb més eficiència i caldrà produir, altres tipus de béns, béns culturals o espirituals que avui, amb una mentalitat retrograda, es consideren despeses i que són precisament els béns possibles de produir i que poden acabar amb l’atur. Avui no es tracta de construir autopistes, es tracta de construir cultura: la cultura són les infrastructures del segle XXI.