Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Bodega Films Alabama Monroe, de Felix Van Groeningen

(..) un drama sobrecarregat de bones intencions i sentimentalisme que s’aguanta per la sòlida interpretació dels seus protagonistes, Veerle Baetens i Johan Heldenbergh, i pels moments musicals. Malgrat tenir-hi més d’un punt de contacte, queda lluny de l’esplèndida Declaració de guerra, de Valérie Donzelli (Eulàlia Iglesias, diari Ara, suplement Play, 14.02.2014)

(..) La barreja entre música country i melodrama popular no ha trigat a esdevenir una estratègia clau per consolidar l’èxit d’una pel·lícula petita, forçada en les seves situacions però que juga amb eficiència la carta de l’emotivitat i la identificació fàcil amb el públic (..) S’articula a partir d’una narrativa basada en un joc de forçats retorns cap al passat, en què es desvelen algunes coses del futur, es teixeixen algunes trampes i s’avança cap a un destí incert, però efectiu. (Àngel Quintana, Quan el cercle es trenca, El Punt Avui, suplement Cultura, 14.02.2014)

(..) Les interpretacions so?n excel·lents, pero? la pel·li?cula perd pedal passats 40 minuts de metratge, quan fa l’efecte que el guio? esta? tramat per fer que les trage?dies s’encadenin una rere l’altra (Cath Clarke, Alabama Monroe, Time Out Barcelona, 14.02.2014)