Fitxa: “Alabama Monroe”, de Felix van Groeningen

Alabama Monroe, de Felix van Groeningen, adapta una peça teatral co-escrita pel mateix protagonista del film, Johan Heldenbergh. En Johan és un amic —diu el cineasta—, que ja ha intervingut en dues de les meves pel·lícules (Els desafortunats i Steve + Sky). La seva peça teatral em va trasbalsar. Com va imbricant la història d’amor, la música bluegrass i el tema (l’oposició entre religió i raó) em va autènticament subjugar.

Si la música té un paper important als films de van Groeningen, els protagonistes d’Alabama Monroe, un músic de banda country i una tatuadora, s’inscriuen de ple dret a la galeria dels personatges diguem-ne populars del cineasta. Són pregonament diferents, l’un de l’altra, com el dia i la nit; ell, un ateu romàntic; ella, una creient realista. Però s’enamoren a primera vista i són feliços, fins que la vida els posa a prova, cruelment. No és tan sols una pel·lícula sobre l’amor paternal —explica Felix van Groeningen—. Parla de l’amor entre dues persones i de la pèrdua: com es va perdent l’altre de mica en mica, tot i ser l’última cosa que es voldria (..) Les meves històries estan guiades més per l’emoció que per la narració.

FOTO © Bodega Films Alabama Monroe, de Felix van Groeningen


Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown | Alabama Monroe – Una storia d’amore)

Direcció: Felix van Groeningen. Guió: Carl Joos i Felix van Groeningen, adaptació de la peça teatral The broken circle breakdown featuring the cover-ups of Alabama, de Johan HeldenberghMieke Dobbels. Fotografia: Ruben Impens. Música original: The Broken Circle Breakdown —TBCB— Band, dirigida per Bjorn Eriksson. Muntatge: Nico Leunen. Producció: Menuet (Flandes). Coproducció: Topkapi Films (Holanda). Durada: 1h50.

Repartiment: Johan Heldenbergh (Didier Bontinck, Monroe), Veerle Baetens (Elise Vandevelde, Alabama), Nell Cattrysse (Maybelle), Geert Van Rampelberg (William), Nils De Caster (Jock), Robby Cleiren (Jimmy), Bert Huysentruyt (Jef), Jan Bijvoet (Koen).

Sinopsi: La història d’amor entre l’Elise i en Didier. Ella té un establiemnt de tatuatges; ell toca el banjo en una petita banda de bluegrass. S’enamoren encara que són com el dia i la nit. Ell parla, ella escolta. Ell és ateu però un romàntic empedreït. Ella du una creu tatuada a la nuca, però sempre toca de peus a terra. El naixement de Maybelle, la seva filla, els fa molt i molt feliços. Però als sis anys d’edat, la Maybelle emmalalteix greument. En Didier i l’Elise s’ho agafen de manera ben diferent, l’un de l’altre; però la Maybelle no els deixa altra opció que encarar la situació junts, bregant per ella. Serà possible això, tan diferents com són? O l’amor se’ls esvairà quan més els cal?

Altres vídeos: Clip 1 | Clip 2 | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler italià.

Data estrena a gran part de la nostra cartellera: 14.02.2014.

Estrena en catalàProjeccions en VOSC | Portal del cinema en català.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Golem | Catalunya Nord, Bodega/Help! Distribution | mercat italià, pendent.

Més informació: Web oficial | Facebook | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | Cineuropa (ang/fr/esp/it) | Sensacine (esp) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Festivals: Berlín 2013 Panorama | Tribeca 2013 Narrative | Altres festivals. Reconeixements: Berlín 2013 (Premi Marca Europa Cinemas, Permi del Públic de la Secció Panorama Ficcions) | Tribeca 2013 (Millor Actriu —Veerle Baetens—, Millor Guió) |  Altres premis i nominacions.


Apunts en aquest blog: Altres veus.


Director: Felix van Groeningen (Gant, Flandes, 1977). L’any 2000 es llicencià a la KASK (Acadèmia Reial de Belles Arts), de Gant, havent fet estudis de postgrau en Arts Audiovisuals —on tingué de professor Dirk Impens, productor dels seus films posteriors—. El seu film de graduació fou 50cc (2000). Curtmetratgista —Truth or dare (1999), Bonjour Maman (2001)—, dramaturg i director teatral, després de fer unes quantes voltes pel món cultural, finalment es decidí pel que havia estat el seu primer interés: fer pel·lícules. Va debutar en el camp dels llargmetrtges amb Steve + Sky (2004) —un delinqüent d’estar per casa surt de la presó i coneix una noia ingènua i prostituta: és el començament d’una relació certament estranya, però meravellosa!—. A Rotterdam 2008 va presentar-hi el seu segon llarg, Amb amics com aquests (Dagen zonder lief) —sobre una colla d’amics, que queda ben alterada quan un d’ells torna, després d’haver estar absent durants uns anys—. El salt internacional el féu van Groeningen amb el seu tercer llarg, Els desafortunats (De helaasheid der dingen | The Misfortunates), seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors de Canes —sobre el futur que li espera a un noiet de 13 anys que viu a ca l’àvia amb el pare i tres oncles, en un ambient de borratxeres, desvergonyides seduccions a dones i gresca sense parar…—. Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown | Alabama Monroe – Una storia d’amore) és el quart film del cineasta.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *